Definitivament, les esqueles, no només són una font de dades per analitzar els resultats electorals, sinó també un inestimable testimoni de la problemàtica social. L’exemple més evident és l’obituari que en l’aniversari de la mort d’Edelmira Banús i Pons, vídua de Pere Campi, va dedicar-li el seu fill en diversos diaris, un dels quals, el Diari de Tarragona.
Una esquela que passarà a la història és la que va dedicar el fill d’Edelmira Banús, de Reus, a la seva mare, informant dels llogaters
El text en llatí començava dient: «Vixit ut sempre viveret. Ut moriens viveret, vixi ut moriturus. Ad mortem festinamus: peccare desistamus». (Va viure per continuar vivint. Per viure després de morta, va viure com qui ha de morir. Ens afanyem cap a la mort: no pequem més).
El més sorprenent és que la versió de Barcelona del recordatori mortuori afegia: «Mare, els llogaters dels pisos primer i segon de la casa bonica del carrer Mallorca de Barcelona, finalment ja han marxat. El del primer, el gener de l’any passat, i el del segon, aquest octubre passat. El teu llegat de lluita, persistència, perseverança i coratge m’acompanya sempre». Com veiem, la problemàtica del lloguer dels habitatges és eterna.