Defensar-se amb l’execució de la dansa nacional de Catalunya no és complicat si tens a la vora algú que sàpiga repartir (comptar els compassos). Una altra cosa és interpretar al mil·límetre el nombre de compassos de cada tirada (de curts i de llargs) perquè la rotllana balli a l’encop. Per fi he pogut satisfer el vell desig gràcies al curs que l’associació de gent gran Quatre Pobles fa al casal de l’Argilaga. Tinc de mestra la Rosa Mari, que gasta prou paciència.
La jubilació permet fer coses que no vas poder gaudir durant la vida laboral. En el meu cas, l’assignatura pendent
era ballar sardanes
Després de les primeres lliçons vaig debutar a plaça a la ballada de Cambrils el dia del Carme. Vaig posar-me al costar de la Maria Pilar, que era la que repartia. En un descans em va dir: -»Vostè s’assembla molt a un periodista que escriu al Diari de Tarragona. Fa una columneta que llegeixo cada dia». -»No serà pas el Correal?», vaig preguntar. -»Sí, això! Correal», va respondre. -»Soc jo mateix», vaig revelar entre l’estupor de la Maria Pilar. La cara de satisfacció dels lectors en conèixer-nos només és equiparable a la cara de felicitat dels periodistes en descobrir que algú ens llegeix.
