L’accés a l’habitatge és l’altra tempesta perfecta que tenim a casa nostra. L’emancipació juvenil és una utopia inaccessible, la cerca de pis és una aventura llarga i dura i es converteix en una lluita per veure qui arriba primer, i els bancs no fan res per alliberar els seus grandiosos estocs. Però després hi ha notícies que suposen una mica d’aire fresc i una important empenta pel sector.
A Amposta, grups i inversors privats han comprat 104 pisos, quasi la meitat dels que hi ha buits a la ciutat, que són propietat de grans tenidors. Parlem d’una inversió de més de tres milions d’euros i bona part d’aquests pisos es destinaran al mercat de lloguer. Respondran a una demanda molt gran que hi ha a la capital del Montsià. Insisteixo, és quasi la meitat del seu parc de pisos buits.
Això és una barbaritat en el millor sentit de la paraula. Notícies com aquesta són grans passes endavant per al nostre parc immobiliari. I més en llocs com Amposta, molt tensionada en l’àmbit de l’habitatge. L’Ajuntament té una borsa amb 300 famílies que esperen habitatge.
Esperem que aquesta transacció doni els fruits tan aviat com sigui possible per respondre a aquesta gran demanda. Amposta intenta donar la volta a aquesta situació. Crearà precedent? Li seguirà algun altre municipi? Quin deu ser l’ingredient secret de tot plegat?