Fa una setmana celebràvem el Dia d’Europa, l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman que va marcar l’inici de la construcció europea: un procés gradual, basat en petites passes i en la progressiva integració d’interessos econòmics que, amb el temps, han anat incrementant la integració a nivell polític.
Després de dos mesos de confinament, aquesta és una bona excusa per mirar enrere i veure el que la Comissió Europea ha fet per permetre el funcionament dels mercats agroalimentaris en aquest context tan complicat.
Aquesta crisi ha demostrat la fortalesa del sistema agroalimentari europeu, la resiliència del sector agrícola i la capacitat de les institucions europees per garantir l’accés a l’alimentació als 500 milions de consumidors europeus.
Al llarg d’aquests dos mesos els agricultors i empleats del sector agroalimentari no han parat de treballar per poder garantir el nostre abastiment alimentari diari. La feina incansable d’aquests herois i heroïnes als camps, granges, hivernacles, escorxadors i botigues d’alimentació ens ha permès d’omplir cada dia el plat.
Des de les institucions europees s’ha vetllat de manera permanent perquè uns mercats tan interconnectats i interdependents com ho son els mercats agroalimentaris funcionessin en tot moment i que les diverses cadenes de valor no es tallessin.
En primer lloc, s’ha garantit el funcionament del mercat únic europeu agroalimentari. Durant el mes de març, la Comissió Europea ja va establir els ‘corredors verds’ per reduir al mínim els controls fronterers i garantir el pas de tots els béns, inclosos els agroalimentaris. També es van adoptar accions per garantir que els treballadors temporals del sector agroalimentari, considerats com a treballadors crítics, es poguessin desplaçar entre països.
En segon lloc, s’ha simplificat l’administració per a tots els beneficiaris de la Política Agrícola Comuna (PAC): s’han flexibilitzat les normes d’ajuts d’estat per permetre noves ajudes al sector, també s’han modificat els terminis de gestió de la PAC, s’han ajornat les sol·licituds, s’han adaptat els controls... i s’han augmentat els avançaments en els pagaments de la PAC als beneficiaris.
En tercer lloc, des de la Comissió Europea també s’ha seguit al detall l’evolució dels diferents mercats agrícoles i s’ha intervingut en els casos on s’han observat desequilibris. Per exemple, en el cas del sector lacti i els càrnics (boví, oví i caprí) des de Brussel·les s’han concedit ajuts a l’emmagatzematge privat. En sectors com el de la fruita, les hortalisses i el vi, es permet als Estats modificar els mecanismes de suport existents per controlar els excessos d’oferta (com les retirades o destil·lació de crisis). També s’han relaxat les normes de competència en els sectors làctic, de flors i patates, per tal de permetre l’autoregulació del sector i poder gestionar així l’excés d’oferta d’aquests mesos.
I després de la gestió de la crisi, ara cal mirar cap al futur i organitzar la reconstrucció. La Comissió Europea està preparant un paquet financer de recuperació econòmica perquè la Unió Europea surti al més aviat possible de la recessió actual. I els propers dies es presentarà una nova estratègia: De la granja a la taula per oferir al sector agroalimentari europeu un horitzó a llarg termini que, basat en el model de desenvolupament sostenible, reforci la seva resiliència davant de futures crisis i ens permeti apropar la producció als consumidors.
La Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 (ara fa justament 70 anys) establia que Europa es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet. La producció agrícola i l’alimentació són un dels millors exemples d’aquestes ‘realitzacions concretes’ que han construït Europa i que, com s’està demostrant, tenen un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels ciutadans europeus.
Ricard Ramon Sumoy és Cap d’Unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea