Fins aquest dijous Tortosa acull el VII Fòrum Cultura i Ruralitats. Organitzat pel Ministeri de Cultura, és la primera vegada que Catalunya acull aquest fòrum, que enguany gira entorn el lema «Escenaris d’aigua. Cultura, reptes mediambientals i diàleg intergeneracional».
Durant aquests dies les jornades, que tenen 220 inscrits, inclouen diàlegs amb agents culturals, pensadors, creadors; presentacions de projectes; tallers, espais d’exposició de networking i accions artístiques. A més d’abordar les problemàtiques del canvi climàtic i la gestió de l’aigua, el fòrum posa el focus especialment en el diàleg intergeneracional, i potencia la presència d’agents culturals i artístics joves per reflexionar sobre el paper de la joventut en els territoris rurals.
I més enllà d’això el fòrum posa la lupa en un canvi de paradigma i una tendència ja constatable: des de fa uns anys la cultura s’està desplaçant cap al territori i cap al medi rural. El cas mateix de Tortosa il·lustra molt bé el motiu de per què la capital de les Terres de l’Ebre ha acollit aquest fòrum: la ciutat ha donat a llum en els últims anys un extraordinari nombre de festivals culturals de diverses disciplines, com són Toca’m, Artèria, Proto-Fest o a A Cel Obert, a més d’acollir d’altres com la Mostra de Jazz, el Terres Travel Festival o FRONT.
Aquesta proliferació és genuïna però també ha tingut lloc en altres territoris eminentment rurals, com van reflexionar aquest dimarts els integrants d’una de les taules rodones. «La idea de futur, creativitat o de trencament era abans el territori urbà, la ciutat. A la ruralitat semblava que l’essencial era la família, la tradició... Des de fa un temps el sector creatiu ha vist que el futur és el medi rural perquè és allí on es recupera una idea de cultura més holística», exposava el secretari d’Estat de Cultura Jordi Martín.
El secretari també considerava que la «llavor» del futur cultural es troba precisament en aquests entorns rurals i que fòrums com el de Tortosa ajuden també a generar xarxa i a enfortir-la «esdevenint laboratoris del que segurament vindrà en el futur».
«El medi rural està cansat de tòpics i està present en debats que tenen a veure amb el nostre avenir. Els negacionistes del canvi climàtic neguen el paper fonamental de la cultura. Avui estem aquí per dialogar i debatre. I és en el debat que es fa viable el futur», va valorar també el Ministre de Cultura, Ernest Urtasun, connectat a l’acte de Tortosa de forma telemàtica i qui va fer una analogia entre el delta de l’Ebre, format per capes i capes de sediments i la cultura, alimentada per capes de corrents de pensament, agents i xarxes de treball.
Des de fa uns anys es constata que la cultura s’està desplaçant de les ciutats cap al medi rural
L’alcalde amfitrió, Jordi Jordan, va agrair al Ministeri la iniciativa de portar a terme el fòrum a Tortosa i apropar així la cultura a territoris allunyats dels grans centres urbans. «Esperem que la ciutat s’omple de vida aquests dies i aprofitarem per donar a conèixer el nostre patrimoni».
També aquest dimarts tenia lloc a l’Auditori Felip Pedrell una altra taula de debat sobre els desequilibris vinculats a l’aigua, amb Manolo Tomàs (Plataforma en Defensa de l’Ebre), Joám Evans i Teresa Vicente (Premi Goldman en ecologisme), precedits tots per una hipnòtica lectura poètica en galleg a càrrec de Luz Pichel.
Els joves prenen la veu
L’Auditori Felip Pedrell i el Museu de Tortosa són els dos principals escenaris del fòrum. Aquest dimecres, a més de diversos debats i presentacions de projectes, a les 13 hores es presentaran a l’auditori els resultats de l’ «Estudi sobre claus i impactes de la cultura en el medi rural». Després a les 14 hores tindrà lloc la presentació del projecte Bacanal a Tortosa i tot seguit prendrà el carrer l’acció trencadora «La Gran Bacanal» amb un recorregut per tota Tortosa i un dinar obert a tots els inscrits. Per aquest dijous hi ha programat a les 14.15 hores al passeig de Ribera un recital en homenatge al poeta tortosí Gerard Vergés. Al Museu a a les 16.30 hores també es presentaran revistes culturals, com les capitanejades pels ebrencs Quim Melchor i Anna Zaera.
