Prop d’una desena de voluntaris han participat aquest dissabte en l’estassada de la llacuna del Mas de director, a la reserva natural de Sebes de Flix (Ribera d’Ebre). L’acció, que es divideix en dues jornades, ha consistit en la retirada manual de l’excés de canyes i boga. La iniciativa serveix per mantenir els canals de connexió entre el riu i la llacuna i de retruc, facilitar les nidificacions d’animals en perill d’extinció com el bitó.
El president del Grup Natura Freixe, Òscar Bosch, ha lamentat que el canvi d’usos de l’embassament de les empreses elèctriques ha afectat el conjunt d’aiguamolls de la reserva i han provocat variacions del nivell de l’aigua que haurien dificultat la conservació de la flora i fauna de l’espai.
Equipats amb falç, guants i botes d’aigua, membres del grup de voluntaris Lo Fardatxo han entrat a la llacuna Mas del director amb la intenció de retirar el màxim de canyís i boga possible. Amb aquesta acció, es pretén evitar que la llacuna desaparegui a causa de l’avenç d’herbàcies que van limitant el perímetre de l’aiguamoll. L’estassada és una tasca manual en la qual se suma la dificultat de moure’s dins la llacuna. Alguns s’estrenaven en aquesta jornada de voluntariat, com és el cas de la Noemí Bel, una veïna d’Alcanar, qui ja havia participat en altres propostes organitzades a la reserva. “En aquestes activitats, sempre guanyes més del que aportes i el nostre deure és conservar el que tenim”, ha expressat.
La iniciativa es repeteix dos cops l’any en un breu període de temps, a finals d’estiu i principis de la tardor. És en aquesta època quan l’acció té un impacte menor en la nidificació dels ocells i alhora, coincideix amb la disminució del risc d’incendis forestals.
Unes llacunes amb prop de trenta anys d’història
Les llacunes de la reserva natural de Sebes es van crear de forma artificial fa quasi 30 anys i han permès diversificar la fauna de la zona. L’hàbitat de canyissar és el més extens a la reserva, amb unes 200 hectàrees, motiu pel qual tres dècades enrere es va optar per obrir làmines d’aigua amb l’objectiu d’atreure altres tipus d’espècies animals.
Pel que fa a la fauna existent a la zona, s’hi pot trobar una espècie en perill d’extinció, com és el bitó comú. A Catalunya, els exemplars d’aquest ocell que viu en aiguamolls és molt escàs i en els darrers anys, s’han localitzat diversos animals a la zona. Segons el tècnic de projectes i conservació Santiago Bateman, mantenir canals de connexió entre el riu i la llacuna propicia que aquestes aus escullin la reserva natural de Sebes de Flix per fer-hi parada.
Factors que repercuteixen
Com a contrapunt, el president del Grup Natura Freixe, Òscar Bosch, ha assenyalat que en els darrers temps hi ha hagut factors que han repercutit en la biodiversitat. Per una banda, el canvi climàtic ha afectat a escala global, però també les variacions en els nivells de l’aigua de l’embassament. Segons Bosch, aquesta situació s’explica pel canvi d’usos de l’embassament per part de les companyies elèctriques. “La regulació dels embassaments respon als interessos de les empreses, però normalment no coincideixen amb els interessos de manteniment d’espais com aquests”, ha lamentat.
Bosch també ha fet una crida a les administracions superiors per mantenir les ajudes econòmiques que es destinen a les agrupacions que tenen cura del medi ambient. La manca de convocatòries de subvencions va arribar a posar en perill el futur del Grup Natura Freixa ara fa dos anys. En aquest context, ha reivindicat la figura del voluntariat per continuar amb iniciatives com la d’aquest dissabte per seguir cuidant l’entorn.