Amb el temps i els avenços tecnològics, la nostra societat ha convertit alguns oficis manuals que durant el segle vint eren quotidians en artesania. Els professionals d’aquestes feines, encara avui en dia creen peces úniques a mà que defugen de la rapidesa d’aquelles més industrials i fetes en sèrie.
Un clar exemple són els oficis de terrissaire i ceramista, que en diversos municipis ebrencs tenen molta tradició i un gran pes històric, ja que durant molts anys han estat un destacat motor econòmic i s’han arribat a comercialitzar arreu de l’estat.
Des de fa 30 anys, a la Galera, on hi ha referències que l’existència d’aquest ofici es remunta al XVIII, se celebra la Fira de la Terrissa per reivindicar el llegat terrissaire a la localitat. Durant el cap de setmana de primer de maig els carrers de la localitat, s’omplen de fang convertit en peces utilitàries, però també en art.
Sota les carpes blanques, situades als carrers principals i que resguarden les creacions, s’hi poden trobar peces tradicionals, com els càntirs, plats, tasses o morters, però també altres més contemporànies i ornamentals, sobretot joieria i decoracions per a la llar i el jardí.
Els seus creadors expliquen amb il·lusió les tècniques i materials que han fet servir i la seva experiència en el món artesà amb la terrissa i la ceràmica, que els apassiona per ser «un ofici molt creatiu» i que no poden deixar, «perquè com més desenvolupes la creativitat, més coses surten».
«Ja fa més de 15 anys que vinc a la Galera per participar en la Fira de la Terrissa. Està molt ben muntada i els artesans estem molt a gust»
Rosa Vila, artesana del Camp de Tarragona
Entre els expositors, n’hi ha de proximitat, vinguts d’altres comarques ebrenques, però també d’arreu de Catalunya, com Girona o Barcelona i de comunitats autònomes com Aragó, el País Valencià, Astúries, o Castella la Manxa, que durant aquesta edició és la regió convidada i que ha apropat als visitants a les seves tècniques, estil i cultura.
Molts d’aquests artistes, expliquen que ja tenen aquesta data com una cita obligatòria per apropar-se a l’Ebre. És el cas de Teresa Vilà, una artesana del Camp de Tarragona que es dedica a la joieria amb fang des de fa més de trenta anys i que participa en la fira des de fa quinze. Vilà, mostra els seus productes, mentre explica que també ven en altres fires de Barcelona, però que aquesta li agrada especialment. «És una fira molt ben muntada, estem molt a gust i ben cuidats».
De més lluny han arribat altres artesans originaris de Marroc, Hongria, França i Portugal, amb unes peces que sens dubte trenquen fronteres. Totes es converteixen en un exemple de diversitat cultural, però que al final provenen d’un mateix punt de partida, el fang.
Amb curiositat, els visitants observen aquestes peces i visiten les demostracions. Mentrestant, els nens experimenten fent peces que, divertits, mostren a les seves famílies. Sembla un cap de setmana de festa major a la Galera, hi ha molt d’ambient.
«Venim cada any, ens agrada donar una volta i mirar el que hi ha, sempre acabes comprant alguna cosa», explica una parella de visitants a la fira, que han anat a passar el matí. Es queden fins al final, quan la jornada acaba i els carrers es comencen a buidar per agafar força per al següent torn.
En aquell moment, es fa inevitable sentir aquells visitants habituals que, desitjosos de tornar, s’acomiaden amb un «fins a l’any que ve!».
