L'administració ha fet cas omís a les al·legacions dels propietaris del celler Bernaví de Vilalba dels Arcs (Terra Alta) alertant que alguns dels aerogeneradors del nou parc eòlic Els Barrancs s'ubicaran massa prop de l'explotació vitivinícola. El celler de Marco Bernava no existia quan es va tramitar aquesta central i en la valoració de l'impacte ambiental només figura a la propietat l'antic Mas Vernet. Amb molins de més de 200 metres d'altura, Bernava dona per enterrat el seu projecte enoturístic lligat a la producció del vi. El cas exemplifica la incessant petició d'entitats socials i econòmiques de la comarca perquè el Govern aturés uns projectes tramitats fa més duna dècada en un context molt diferent de l'actual.
Les centrals Els Barrancs i Punts Redona es van tramitar fa més de deu anys amb l'antic decret de renovables conegut com el de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari). Paralitzats durant anys, el 2018 les empreses van reactivar els projectes, i Territori va aprovar, el març del 2019, els plans urbanístics especials de les tres centrals (s'inclou el parc Tres Termes). Davant l'oposició de la comarca (política, econòmica i social), el Govern va comprometre's a reubicar els parcs o indemnitzar les empreses i va derogar el decret de les ZDP amb l'actual decret energètic 16/2019 però sense dotar-lo de caràcter retroactiu. La promesa era que "blindaria la Terra Alta" de futures centrals energètiques.
Capitanejats per la DO del vi, es va implorar al Govern que aturés aquests parcs eòlics de les ZDP perquè posaven en risc l'aposta enoturística i oleoturística per la qual ha apostat la comarca i molts emprenedors, però finalment els parcs podrien estar en marxa a la tardor amb perjudicis directes a projectes concrets.
És cas del celler Bernaví de Vilalba dels Arcs. Quan es va tramitar el parc eòlic Els Barrancs, el celler encara no existia. Dos dels aerogeneradors se situaran a pocs centenars de metres de les vinyes i les instal·lacions. Els seus propietaris han presentat al·legacions per denunciar el seu cas, però només han rebut la resposta de la promotora, redirigida des de la Generalitat, on s'assegura que la seva reclamació "no és veritat" i que el projecte pot tirar endavant tal com es va dissenyar fa anys.
"El greuge i el problema que tenim és la proximitat de la central amb les nostres instal·lacions. Els petits productors no vivim només de la venda de l'ampolla i la distribució sinó de transmetre, amb l'enoturisme, la nostra experiència i el nostre entorn", ha lamentat Marco Bernava. "El que no accepto és que cap ni una de les institucions, ni la Generalitat, ni la Diputació de Tarragona, ni la delegació de les Terres de l'Ebre, ni l'Ajuntament de Vilalba hagin pres en consideració la nostra existència abans de donar el vistiplau al projecte tal com el van presentar fa anys", ha denunciat el viticultor. "L'àliga cuabarrada pot tombar una central eòlica sencera, però la presència humana, la història d'una família i el futur d'un projecte de vida no compta res per a aquesta gent i això que la Generalitat ens el va subvencionar en part", ha lamentat.
Iniciatives frenades
La família Bernava preveia completar el seu projecte amb una tercera fase per crear un allotjament i altres propostes enoturístiques a la seva finca, però amb les màquines movent terres prop de casa seva, ho han aturat. "Convido a qualsevol gestor o persona amb poder de decisió sobre les centrals a passar una nit a 200 metres o 300 metres d'un aerogenerador de 200 metres d'altura i 3,4 MW de turbina", ha proposat.
En l'autorització ambiental de la central apareix una ortofoto de les seves instal·lacions, però en les valoracions d'impacte visual i sonor només es contempla l'antic Mas Vernet, on preveien crear l'allotjament. "Cap menció en el projecte de les meves instal·lacions. Només apareixen granges, magatzems i instal·lacions abandonades", ha explicat Bernava. Se senten agreujats com tants altres viticultors i agricultors de la comarca i "amb el futur injustament blindat". "Falta sensibilitat, escoltar el territori i visió de futur", ha afegit.
El model de la comarca que funciona i està funcionant amb èxit no és el mateix que el que existia quan es van idear les ZDP. Els estudis i impactes ambientals es basen "en dades irreals o tan velles que no són actuals". L'última dècada a la Terra Alta s'han construït cellers nous, s'han potenciat els existents, s'han creat agències de turisme local, patrimonial i vitivinícola, i la marca Terra Alta ha crescut. Els vins de la DO són els tercers en quota de mercat a Catalunya i la DOP de l'oli segueix aquest model d'èxit que s'ha aconseguit amb el vi, amb una aposta per les varietats autòctones i productes d'alta qualitat.
Però la reactivació de les construccions eòliques han estès el pessimisme entre els empresaris agroalimentaris que han fet grans inversions i es tem que la Terra Alta deixi de tenir interès per a nous emprenedors. "Em pregunto si una persona de fora vindria a invertir a la comarca sabent que el dia de demà li pot caure una central damunt del cap i ell no pot fer res", ha qüestionat Bernava. "Que la Generalitat ho digui clarament: hem destinat el sud, les Terres de l'Ebre i Tarragona, a la producció energètica de tot el país. Doncs pleguem i ens n'anem", ha sentenciat.
Obres en marxa
Les màquines han començat a fer moviments de terres aquest dimecres a prop del celler Bernaví. Feia setmanes que havien arribat a la zona i dilluns al matí van aparèixer amb algunes pintades contràries a la construcció dels dos nous parcs eòlics de l'empresa Naturgy que afecten els termes municipals de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. Els treballs han arrencat tot i el contenciós administratiu que té obert el Consell Regulador de la DO Terra Alta i amb Batea estudiant encara si atorga el permís d'obres. La llicència ambiental d'aquests parcs caduca el 2022. "Les obres s'han marcat perquè potser algú ja s'ha queixat. No és correcte que no responguin les al·legacions particulars i col·lectives, però és realment injust que amb el contenciós obert contra aquestes centrals, aquí estiguin les màquines i la gent treballant", ha denunciat Bernava.
