Camarles, un petit poble al delta de l’Ebre, s’ha convertit en un referent en la lluita ecologista del país. Dilluns passat, es va celebrar un ple extraordinari a l’Ajuntament en què es va aprovar la modificació puntual del POUM (pla d’ordenació urbanística municipal) per introduir la regulació dels usos del sòl no urbanitzable al terme municipal. Amb aquesta modificació s’ha volgut «blindar» el terme de futures plantes de biogàs o instal·lacions industrials.
L’amenaça d’una planta de biogàs va saltar el passat mes d’abril. Van començar a córrer rumors pel poble i un grup de veïns va mobilitzar-se. Una de les joves que va prendre la iniciativa és Caitlin Davenport, a qui la planta de biogàs, si es construïa, es localitzaria a 200 metres de casa seua i dels seus pares. «I una altra veïna viu a només 50 metres. Ens vam quedar en estat de xoc i vam començar a fer recerca sobre els impactes negatius de les plantes de biogàs i vam contactar amb entitats mediambientals i ecologistes, que ens van donar total suport», relata Davenport al Diari. Els veïns van obrir un grup de Whatsapp que en pocs dies va arribar als 400 membres i tot seguit van reunir-se amb l’alcalde de Camarles i van entregar-li un exhaustiu informe, amb publicacions científiques que avalaven un impacte sobre la salut de les persones. «I, a més, una planta de biogàs s’ha de posar en un entorn industrial, no enmig del medi rural», defensa Davenport. Els veïns argumenten que la planta també podria provocar inconvenients significatius com olors molestes i el moviment constant de transport pesat per la zona rural, afectant la qualitat de vida dels habitants i posant en perill l’entorn natural protegit, com a àrea d’interès paisatgístic.
A finals d’abril, els veïns van protagonitzar una protesta davant de l’Ajuntament de Camarles i tot seguit es van constituir com a entitat, ADACILL (Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos).
En concret, l’empresa Ence volia establir-se a Camarles per instal·lar una planta de generació de biogàs al Pla del Bif, ocupant una superfície de 24,25 hectàrees. La inversió prevista era de més de 30 milions d’euros i la creació d’uns quinze llocs de treball directes. Ence presentava la planta, i així ho va fer al maig amb un acte de presentació multitudinari amb els veïns, com «un projecte exemplar d’economia circular» que generaria biometà i biofertilitzants a partir de la sansa de l’oliva. Després de campanyes de recollides de signatures, sessions veïnals informatives i una intensa activitat, a meitat de juny ADACILL també va protagonitzar una altra protesta en contra de la planta que va tallar l’N-340. Els veïns de Camarles han rebut suport d’altres grups de veïns amb problemàtiques similars com Amevesaba (Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara) o Gepec-EdC.
Durant el mes de maig i juny l’associació va sol·licitar el certificat de compatibilitat urbanística, indispensable perquè l’empresa demanés la sol·licitud d’impacte ambiental. Finalment, Ence va anunciar que no s’instal·laria al poble. Tot i així, els veïns no van cantar victòria, i va ser també pels grups ERC i Junts que es va celebrar un ple extraordinari per modificar el POUM i perquè en el futur no es puguen instal·lar indústries amb activitats similars.
«Els de la planta podien retirar-se, però això no evitava que d’aquí uns mesos en vingués una altra. També es vol instal·lar una altra a la Galera per exemple, i per això com a entitat continuarem amb la lluita. Ara podem celebrar-ho per fi. Ens hem convertit en un poble ecològic, n’estem molt contents», valora Davenport.
Sembla que Ence també s’hauria presentat a Amposta, on s’ha descartat el projecte, i que la segona planta de biogàs que es postulava a la Galera finalment no tirarà endavant. En qualsevol cas, l’associació i el grup de veïns estan disposats a seguir la lluita per garantir que al territori no es puguen ubicar instal·lacions «amb caràcter especulatiu amb l’excusa de generar energia renovable no fòssil».
Què fem amb els residus agraris?
En l’altre costat de la balança, la no arribada de plantes com aquesta al territori recela el sector econòmic per la pèrdua d’inversió prevista i els llocs de treball. Fonts vinculades al sector recorden que les Terres de l’Ebre tenen un problema «greu» de residus agraris (com gallinassa o purins) i que actualment se’n fa «una mala gestió», fins i tot amb alguns abocaments incontrolats. La indústria vinculada a gestionar aquests residus, per tant, és «molt necessària», a més que acaba generant energia renovable. El que sí que comportaria, però, seria el continu de camions a la zona amb les restes de mitja Catalunya. «Si fos rentable solament amb el nostre subproducte seria fantàstic, perquè és necessari», apunten.
