L’ex-director general de l’Agrofuit, que era la principal empresa principal d’exportació de cítrics de Catalunya, ha esta condemnat a dos anys i tres mesos de presó, a pagar una multa de 3.000 euros i 800.902,16 euros més d’indemnització –més interessos– com a responsable de la fallida de la societat. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha ratificat la condemna contra Xavier Guarner imposada pel Jutjat del Penal 1 de Tortosa com a responsable d’un delicte de societari de falsedat documental.
La sentència recorda que Agrofruit Export SA era una societat anònima amb seu a Tortosa. La seva activitat consistia majoritàriament en la recol·lecció, transport i exportació de cítrics a Europa. Per un altre costat, Ebrefruit SAT era una societat agrícola en transformació que, per la seva activitat, per la composició de la titularitat del seu capital social, pel seu domicili i pels integrants del seu òrgan administratiu, es trobava directament vinculada a Agrofruit.
L’ara condemnat, a més a més d’ostentar la condició de vocal del Consell d’Administració d’Agrofruit, fou director general de la companyia entre el 5 de juny de 1991 i el 17 de juliol de 2013, data en la qual fou cessat. De la mateixa manera, va ocupar el càrrec de gerent d’Agrofruit, exercint de facto com a administrador de fet d’ambdues societats, amb poders de direcció i control efectiu sobre les mateixes.
Compres fallides
El processat, com a conseqüència d’unes compres de fruites a Andalusia que van sortir malament i que van general estoc que no es va poder compensar l’any 2000 i, per una altra, amb l’inici d’un expedient administratiu sancionador que va ocasionar una multa de 480.809 euros, va decidir amagar la situació financera d’Agrofruit i muntar un sistema de facturació fictícia a clients per aconseguir avançaments de finançament, sistema que va estar aplicant fins el 2009. Aquest any, davant la impossibilitat de cobrar els ingressos comptabilitzats fins el moment, va decidir «maquillar els comptes» de la societat, jugant entre diverses partides, no donant de baixa subvencions que no s’anaven a cobrar o inflant els imports de l’IVA pendent de devolució.
L’alteració de la comptabilitat es va realitzar a través de diversos mecanismes, com ara el descompte bancari de factures falses. Aprofitant la confusió patrimonial existent entre Agrofruit i Ebrefruit així com les facultats de les quals disposava per poder gestionar lliurement els comptes d’ambdues companyies, simulava operacions entre elles, fet que permetia confeccionar factures que posteriorment presentava a les entitats bancàries pel seu descompte. Un informe del 5 de novembre de 2013 quantificava en 5.484.954,73 euros l’ajust que hauria de comptabilitzar-se a Agrofruit en concepte de saldos no reconeguts a Ebrefruit SAT d’anys anteriors.
L’home també sobrevalorava la partida de saldo dels clients. No provisionava els impagaments superiors a l’any, ni reflectia les vendes efectuades que es realitzaven als clients, ja que reflectia imports superiors als reals.
Aquesta operativa es va mantenir gràcies a la posterior negociació amb la banca i l’obtenció el 2012 d’una ampliació de capital sense que, finalment, Agrofruit pogués complir les seves obligacions financeres. Això va deixar la societat sense finançament i que obligà a Guarner a confessar al Consell d’Administració la real situació econòmica i comptable de la companyia.
La situació d’insolvència de l’acusat va provocar que el Consell d’Administració d’Agrofruit i la Junta Rectora d’Ebrefruit es veiessin finalment obligats a presentar les corresponents sol·licituds de concurs voluntari. Finalment, es va acordar la liquidació d’ambdues societats.
Ampliacions de capital fraudulentes
També feia ampliacions de capital fraudulentes. Va proposar i portar a terme dues ampliacions de capital d’Agrofruit per tractar de donar solvència directa a la societat, d’acord amb els mecanismes legals: una per import de 300.600 euros i l’altra per 601.200 euros. En aquestes ampliacions, els propis socis i els membres del Consell d’Administració de la societat confiaven que es dotava de diner a la societat, la qual any rere any presentava un balanç positiu. Però no reflectia la veritable situació financera de l’empresa.
El processat també comptabilitzava cobrament d’ajudes i subvencions inexistents. Per tal d’augmentar la previsió d’ingressos de les companyies, reconeixia comptablement el cobrament de subvencions que a la pràctica no podien arribar a percebre, ja que la seva concessió ja havia estat prèviament denegada.
