Aquest dissabte, al vespre, a la plaça del Priorat d’Escaladei corria una revista que em va cridar l’atenció. Eren fotografies en blanc i negre del Montsant fetes per Ramon Cuadrada Ornosa, gran excursionista i un dels enamorats del Montsant. Una d’aquestes fotos encapçala el programa del Festival Terrer Priorat. Vaig recordar que l’any 2000 Cuadrada havia tret un llibre de fotografies, El Montsant en blanc i negre, i que precisament li havia escrit una ressenya en aquest mateix diari. El món dóna moltes voltes i aquest dissabte jo era a Escaladei per escoltar el concert del seu fill, que també es diu Ramon Cuadrada. El concert era dins del Festival Terrer, que també programava el mateix dia Andrea MOtis. Tot plegat una meravella.
El Festival Terrer és una iniciativa que ha sortit del Priorat i que enquadra vi, música i paisatge. És un projecte col·lectiu per dinamitzar la comarca, per aglutinar gent, per fer visibles cellers, pobles i racons que són al mapa de tota la vida però potser costa d’anar-hi perquè les falta que algú els doni una empenta. Amb idea de Pau Font i Blai Rosés, ara, després de sis edicions, el festival es consolida i arrossega pobles, que vol dir els seus vilatans. Des de finals d’agost fins a principis de desembre hi ha una programació més que interessant repartida per tota la comarca.
Aquest dissabte no s’hi cabia, a la plaça d’Escaladei. Andrea Motis ens presentava el seu nou projecte, força diferent del que estàvem acostumats a escoltar. Interessant i suggerent, amb tot de peces compostes per ella i acompanyada de quatre músics, especialment pel seu company Christoph Mallinger al violí, mandolina i guitarra. Una descoberta. Després hi hauria una mitja part per degustar un pa de pessic amb oli i les copes que s’oferien, la del Celler Scala dei i La Conreria. I després entraria Ramon Cuadrada amb la trompeta sota el braç i el seu grup Quadraphonics Jazz Quintet, de recent formació. Va ser un concert a cor obert: el trompetista, vinculat al Montsant i especialment a la Morera, ens transmetia l’emoció de poder estar en aquella plaça, tocant amb els seus amics, a l’ombra de la seva estimada muntanya que coneix des de ben petit gràcies al seu pare. Cuadrada dedicava cada peça, també compostes per ell, a persones que estima, moltes d’elles vinculades al Priorat. I mentrestant, en un racó i mig a les fosques, Andrea Motis, sola, venia els seus CD. Una lliçó d’humilitat.
La vetllada va acabar retrobant vells amics, d’aquells que t’allunyes per coses de la vida però quan retrobes sembla com si fos ahir. Però no ho és, clar. Encara havia de descobrir unes quantes coses més, d’aquest Terrer. Un cop a casa, fullejant les fotos de Ramon Cuadrada, en vaig descobrir una on surten els meus pares joveníssims i el meu germà petit penjats en algun lloc del Montsant.
El Terrer fa circular la gent, obre portes, cellers, iniciatives, remou idees... Llarga vida i visca el Priorat!