«Les urgències psiquiàtriques al món sencer han augmentat de manera exponencial, però el més preocupant és l’augment de consultes urgents per part dels adolescents». Amb aquestes paraules, la psiquiatra de nens i adolescents a la Clínica Odita-Salut Mental, la Dra. Rocío Monge, adverteix que «les consultes s’omplen de joves amb dificultats per gestionar les seves emocions, per tolerar la frustració, que no li troben sentit a la vida, amb expectatives no realistes i amb un gran desconeixement del seu propi projecte vital».
És per això que, continua explicant, «no podem permetre que les coses continuïn passant tan regularment que les normalitzem». Tanmateix, adverteix que «això no vol dir que tots els trastorns mentals siguin producte de la societat, sens dubte existeixen els trastorns mentals greus, hereditaris o adquirits, que requereixen teràpies, intervencions farmacològiques, comunitàries i socials per acompanyar l’individu que el pateix a viure la vida que desitgi, mostrant-li que pot tenir un projecte i caminar cap a ell sentint-se realitzat».
És un camí llarg i complicat, però «buscar ajuda pot canviar el curs d’una vida», afirma la doctora. Així, indica que «els metges de capçalera són el primer triatge per determinar si es requereix un seguiment especialitzat o no, per això és vital oferir formació en el camp de la salut mental a tots els treballadors»-
D’altra banda, opina que «donar eines diverses als joves per afrontar les dificultats, hauria de ser prioritari en tots els àmbits». «Hi ha diferents eines com el mindfulness, que fa diverses dècades que s’introdueix de forma laica en la pràctica clínica, per disminuir l’estrès, com a tractament per a patologies greus que no responen a tractaments mèdics convencionals, com la malaltia coronària, trastorns depressius resistents a tractament, entre d’altres», segons l’especialista.
Així mateix, fa èmfasi que «una altra manera de participar activament en la nostra salut mental és a través d’hàbits saludables». Per acabar, indica que «gran part de les dificultats actuals podrien modificar-se amb petits/grans canvis en l’àmbit d’educació i de treball, implementant pràctiques, tallers, formació, amb la base de la importància d’escoltar-nos, d’escoltar el nostre cos, de preguntar-nos diàriament: què necessito? què és el que realment necessito per estar bé? Les respostes són tan nombroses com éssers humans existeixen, i això fa que les opcions de millora siguin infinites».