Eva Bach, experta i pionera en la introducció de l’educació emocional als àmbits educatiu i familiar a Catalunya i Espanya, presenta avui el seu darrer llibre Com cuidar la salut emocional. 100 eines per calmar les emocions difícils (Plataforma Actual) a l’Oficina de Turisme - Espai KM0 d’Amposta (19 hores). «Disposar d’eines i recursos que ens permetin atendre, comprendre, expressar i canalitzar saludablement allò que sentim és indispensable per a la nostra salut», defensa l’autora.
Va començar a escriure el llibre durant el confinament.
Sí. Aleshores, em demanen, com mai, eines per gestionar totes aquestes emocions ingrates i difícils que es van començar a desfermar, com la por, l’ansietat, la preocupació, la tristor, el desànim, la ràbia, etc. Així que vaig pensar que era bon moment per organitzar la informació que ja tenia i donar-li un sentit. D’aquesta manera és com naix el llibre.
Aquestes eines contribueixen a racionalitzar les emocions?
És una manera de donar-hi una estructura i perquè ens fem una idea del ventall que podem disposar. És com si tinguessis el catàleg de medicaments per prevenir i combatre diferents malalties, és a dir, que a través d’aquestes eines vegis que tens la possibilitat de cuidar la salut emocional des de diverses perspectives. L’objectiu és ser conscient del que sentim per poder-ho calmar, transformar i integrar.
No li agrada parlar d’emocions negatives.
Em costa dir-los-hi així. Tot i que siguin emocions desagradables, difícils, pertorbadores i ingrates, que quan les sents vols que s’acabin i no saps com desfer-te’n d’elles, també ens deixen grans aprenentatges i lliçons de vida.
Llavors, com n’hauríem de dir?
Difícils, ingrates, d’altres són emocions puntuals que van i venen com les onades i que, per tant, no arriben a generar una pertorbació, i de vegades n’hi ha d’altres que venen amb contracte indefinit i poden arribar a ser pertorbadores.
Quins perills comporta abusar del que en el llibre descriu com ‘analgèsics emocionals’, és a dir, de maquillar les emocions?
Això és el que intentem fer normalment. De fet, les eines es poden fer servir a favor o en contra de la salut emocional, i precisament les fem servir en contra quan les utilitzem com analgèsics, és a dir, quan anestesiem les emocions per evitar que aflorin. D’aquesta manera, fem el mateix que amb la salut física, és a dir, quan alguna cosa ens fa mal o no funciona, el que intentem de seguida és que ens donin una pastilla, és a dir, buscar la solució fora, en lloc de trobar-la a dintre. Preferim la comoditat d’una pastilla a l’esforç de l’aprenentatge. Per això, quan parlem d’emocions hi ha perills importants: si poses molta tristesa sota l’estora, quan n’hi hagi una acumulació pot acabar derivant en una depressió; si és ràbia sense expressar, pot derivar en l’agressivitat i la violència, sigui cap a tu o cap als altres; i una acumulació de pors no ateses ni acollides poden provocar una crisi d’ansietat i de pànic.
Ens deshumanitzem?
Quan per sistema desatenem les nostres emocions, al final, ens desconnectem de la nostra essència, el que ens insensibilitza davant del dolor dels altres i de la vida. Ens deshumanitzem i anem com persones sense cor ni ànima.
Les xarxes socials són un aparador de felicitat.
A través de les xarxes socials el que fem és un consum d’emocions i una projecció d’allò que voldríem que fos la nostra vida emocionalment. Però en lloc de reconèixer que hi ha aquesta necessitat d’omplir la nostra vida d’emocions agradables, el que fem és aparentar-ho. Per això, les xarxes ens distreuen de poder sentir més a fons totes les emocions en el dia a dia, perquè en comptes d’assaborir el moment amb les persones de l’entorn, el que fem és projectar-ho a les xarxes socials.
«A través de les xarxes socials el que fem és un consum d’emocions i una projecció d’allò que voldríem que fos la nostra vida emocional»
Sense salut emocional no hi ha salut.
La salut és un concepte integral. L’OMS la defineix com un estat complet de benestar físic, mental i social. L’emocional és clau en tots tres aspectes. Tot i que una crisi emocional no és igual a trastorn mental, si encadenem crisis emocionals contínues, i no sabem superar-les i canalitzar-les, està comprovat que poden derivar en un trastorn mental.
D’altra banda, si constantment estem superats per emocions diverses, se’n ressentiran les nostres relacions. Finalment, en l’aspecte físic, a més d’haver-hi somatitzacions, avui en dia hi ha estudis que determinades malalties tenen també un component emocional clar. Per tot això, les emocions són tan importants com la raó pel que és l’equilibri i el benestar de la persona.
Què hem de fer quan les emocions ens superem?
Posar el semàfor vermell. Aturar-nos. Després les eines ens han d’ajudar a expressar aquesta emoció que ens supera, ja sigui des de l’art, a través del cos, la música, la paraula, etc. En aquest temps que ens donem, el semàfor és en ambre, temps que ens ha de servir per mitigar l’emoció. Finalment, ve el treball de reparar, reconciliar, integrar i desxifrar el missatge de l’emoció, és a dir, assolir l’autoconeixement.
Quina farmaciola de primers auxilis hauríem de tenir a mà?
De totes les eines, cadascú ha d’escollir aquelles que li funcionen i que li resulten agradables, per no tenir efectes secundaris contraproduents. Tot i això, si hagués de posar en una farmaciola diferents eines imprescindibles, hi posaria les que tenen a veure amb la paraula, l’expressió emocional a través del cos, eines d’expressió artística i, sense dubte, la respiració, meditació i silenci. En qualsevol cas, cadascú ha de trobar el que millor l’ajuda en el seu autoconeixement.
