El paisatge del desert de Tabernas, a Almeria, és el centre de Malpaís, de l’artista, doctora i investigadora vallenca Mariona Moncunill. El projecte forma part de la mostra temporal Artist s Contemporan s, composta per obres de 15 autores i que es pot visitar fins al mes de desembre d’enguany al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT). Una exposició que té un objectiu reparador, de visibilitzar i reivindicar les creacions artístiques fetes per dones, tradicionalment ignorades al llarg de la història.
Així, a més de Mariona Moncunill, les participants de la mostra, comissariada per Assumpta Rosés, són Ro Caminal, Mari Chordà, Gemma Clofent, Montserrat Cortadellas, Ester Ferrando, Raquel Friera, Alba G. Corral, Montse Gomis, Ariadna Parreu, Lídia Porcar, Vanessa Pey, Nuria Rion, Mariaelena Roqué i Alba Sotorra.
«En el projecte Malpaís hi ha una part de fascinació, de plaer estètic i poètic cap al desert i cap als spaghetti western», subratlla la seva creadora, Mariona Moncunill. La peça, presentada en un conjunt de 30 fotogrames i tres vídeos, gira al voltant del desert de Tabernas i el seu entorn, partint del seu ús com a plató cinematogràfic natural en les pel·lícules del gènere spaghetti western i, en especial, de les tres que formen part de la Trilogia del dòlar dirigides per Sergio Leone entre 1964 i 1966 i que són Por un puñado de dólares, La muerte tenía un precio i El bueno, el feo y el malo.
En elles, el desert d’Almeria és un actor involuntari que interpreta l’erm de la zona fronterera entre els Estats Units i Mèxic. «De quina manera ens relacionem a nivell de codis socials, de convencions i d’usos és un tema que he anat tocant sovint durant la meva trajectòria. En el cinema això destaca molt i en aquest cas m’interessa el simbolisme amb el qual es fa servir la natura i el paisatge i que em dona peu a parlar justament d’aquests usos i d’aquests jocs que fem en la ficció», diu Moncunill. D’aquesta forma, a Malpaís mostra la bellesa despolititzada del desert on tant els vídeos com els fotogrames suposen un exercici de recontextualització del paisatge.
Als vídeos, un per cadascuna de les pel·lícules de Leone, franges negres tapen qualsevol informació visual que no sigui el terreny nu, la flora i la fauna, tot plegat amb un àudio suau que l’autora va gravar in situ, el 2021, gairebé seixanta anys després. Sense cap referència, el territori torna a representar-se a si mateix en la seva atemporalitat. «Hi ha una mena de calaix temporal. Jugo un altre cop amb aquesta ficció que també fa servir el cinema», apunta l’autora. «M’interessava especialment tant el so com les bandes sonores, ja que han marcat molt com interpretem aquestes pel·lícules, com ens vinculem amb el desert. Vull dir, si a una imatge li posem un so de western, sigui d’un cavall al galop, sigui la música de Morricone, ja et trasllada amb uns codis al paisatge de Texas o de Mèxic», una idea que s’estén cap altres deserts i conflictes. Malpaís es tracta d’un híbrid amb el pes del fet simbòlic de l’art conceptual i el contingut històric, la investigació i la situació social. «Són temes que travessen la nostra vida, que m’interessen i em motiven».
Una mirada femenina
Artist s Contemporan s és una mirada femenina des de 15 perspectives diferents. En aquest sentit, Moncunill ressalta que «em sento molt a gust amb les companyes amb què estic exposant perquè a moltes d’elles les admiro molt per la feina que fan» i subscric les paraules de la comissària, l’Assumpta Rosés, quan a la inauguració va dir que «tant de bo no fessin falta aquestes exposicions, que el fet normal seria que no s’haguessin de fer avui en dia, però lamentablement és així».
En tot cas, per a Mariona aquestes iniciatives només són correctes «si no són flor d’un dia, si no són per quedar bé en un moment donat i que signifiquin realment un canvi de rumb o estructural en les institucions i en el sector artístic. Això és molt important».