CosmoCaixa acull la mostra ‘MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos’, una exposició que explora la relació entre la música i les matemàtiques i recorre la història dels sons des del big-bang fins l’actualitat. ‘MateMiFaSol’ és una mostra interactiva amb música i material audiovisual que convida els espectadors a reflexionar a partir d’experiències pràctiques i els acompanya en les seves descobertes. La idea que recorre la mostra és que la música és sentiment i emoció, però darrere de les sensacions que provoca s’hi amaga la racionalitat de les matemàtiques. Es podrà visitar del 10 de juliol al 12 de gener.
Una trentena de mòduls interactius i una quinzena d’audiovisuals permeten als visitants conèixer la música per dins i descobrir com es transmet el so, com se sent i quines tècniques segueixen els compositors per escriure música fent servir variacions i transformacions amb una base matemàtica.
El públic podrà visualitzar les ones generades per la vibració d’una corda, la imitació del timbre de diferents instruments o jugar amb notes, ritmes i timbres per generar un so harmònic. La mostra també intenta respondre a qüestions com ara com devia sonar el big-bang o com funciona l’oïda o què és la melodia, el to, els harmònics, el timbre, la ressonància i el ritme.
La mostra s’articula en una escala de set conceptes inspirada en les set notes del pentagrama. A cadascun li correspon un color, en línia amb les idees del compositor Aleksandr Skriabin en la seva simfonia ‘Prometeu’ (1910).
Teclat gegant
Després de tenir la oportunitat de crear la seva pròpia melodia en un teclat gegant a l’entrada de l’exposició, el públic podrà descobrir què volen dir els números que donen nom a cada àmbit en relació amb el so i la música: 0, 0,00002, 1, 440, 1607, 100.000 i ∞ (infinit).
Segons el Cosmocaixa, la relació entre música i matemàtiques no es pot analitzar al marge de la física, la història, la filosofia, la biologia, la medicina i l’estètica, disciplines presents a l’exposició. L’exposició també aprofundeix “en els fonaments matemàtics de la bellesa relacionats amb la proporció àuria o amb els daus de Mozart”.
L’assessoria científica de l’exposició ha estat a càrrec de Magda Polo, catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i professora d’Estètica i Teoria de les Arts, Història de la Música i Filosofia de la Música; i també de Carlos Calderón, músic, divulgador musical i arquitecte, especialista en el monocord i en la música de les esferes. A més, a la mostra també hi ha participat l’artista Michael Bradke, amb 25 anys de trajectòria en la creació d’elements interactius per explicar la música als museus i que ha proporcionat una desena d’elements interactius de gran bellesa i gran potència museogràfica que ens descobreixen la intensa relació entre la música i les matemàtiques.
