Benjamin Appl (Regensburg, 1982) presenta avui a l’Auditori Pau Casals un programa dedicat al mestre i a la soprano Victòria dels Àngels, amb lieder de Schubert, Mendelssohn, Brahms o Strauss.
És la primera vegada que participa en aquest festival?
Sí, és la meva primera vegada. Vaig veure la història i el significat d’aquest lloc, i estic content de poder estar a la part sud de Catalunya, on mai havia estat.
«El que em va semblar més extraordinari de Casals és que tenia l’intel·lecte i el cor no només per tocar, sinó també per abraçar la vida a molts nivells. Ell es va convertir en una figura d’inspiració per a músics i per a persones alienes a la música»
El festival tracta de compositors romàntics. Quin va ser el seu primer contacte amb ells?
Fins avui, ha estat Franz Schubert. El vaig escoltar per primera vegada a l’escola, quan tenia onze o dotze anys, i va ser un moment molt fascinant. Schubert va escriure més de 600 peces, però mai va compondre música per impressionar o perquè li pagaven. Només va compondre per expressar els seus sentiments interiors i per crear una atmosfera en un espai íntim d’amics. I això fa que, per a mi, la seva música sigui tan real.
El vostre concert és especial, ja que és l’únic de lieder de tot el festival. Què en pot esperar el públic?
El lied m’apassiona. Per a mi, és la forma d’art més meravellosa i que pot connectar amb qualsevol altra tipologia d’art. El programa és molt especial perquè està relacionat amb Pau Casals. La música gairebé reflecteix el seu pensament filosòfic i sento una gran alegria en unir aquest repertori i imaginar el que ell podria pensar. El públic trobarà cançons alemanyes, llatinoamericanes, música francesa... Espero que sigui un programa amb què tothom se senti molt connectat.
«La música gairebé reflecteix el seu pensament filosòfic i sento una gran alegria en unir aquest repertori i imaginar el que ell podria pensar»
Com ha influït Casals en vostè com a músic?
Crec que ara estic a la meitat de la meva carrera i em començo a fer preguntes com per què estic fent aquesta professió. És una professió molt absorbent, on et pots passar tots els dies fent això. El que em va semblar més extraordinari de Casals és que tenia l’intel·lecte i el cor no només per tocar, sinó també per abraçar la vida a molts nivells. Ell es va convertir en una figura d’inspiració per a músics i per a persones alienes a la música. Ho trobo absolutament únic i meravellós i crec que és un gran ídol per a qualsevol persona.
