Relats curiosos, interessants i alguns desconeguts. Un viatge virtual per l’Antic Egipte entre personatges i esdeveniments que no sempre han arribat al gran públic. És el que proposa el professor y Doctor en egiptologia, David Rull en el cicle Històries del Nil, que comença avui a CaixaForum Tarragona i que acompanya l’exposició amb peces del British Museum, Faraó. Rei d’Egipte, que es pot visitar fins al 2 d’agost.
En aquesta línia, avui presentarà al públic el rei Escorpí, anterior als faraons. «No era rei, més aviat era un cabdill. A l’interior de la seva tomba hem trobat les mostres més antigues d’escriptura, no d’Egipte, sinó de la humanitat», explica David, qui durant més de deu anys ha dedicat la seva recerca a la traducció i l’estudi dels Textos de les Piràmides «per entendre què pensaven». Aleshores, què diuen els textos de la tomba del rei Escorpí? «Posa el seu nom i a més a més està representat com un escorpí. El més curiós és que hi ha tota una sèrie d’etiquetes d’ivori, que indiquen la procedència i fins i tot la quantitat dels productes de l’aixovar, que incloïen pel més enllà».
Per fer els «viatges», que no conferències, el professional s’acompanya de la mostra. «Tot està lligat, de tal manera que gairebé tots els personatges dels quals parlem tenen a veure amb alguna de les peces. Són històries que es van encadenant, divulgatives i, alhora, que permeten entendre algunes coses de l’exposició més enllà de reis amb corones», relata. Perquè, com destaca Rull, «hi ha faraons nens, faraons dones i faraons negres. És a dir, veurem el vessant humà».
Així, amb Amenhotep III els visitants aniran al nord del Sudan actual i en aquell país també coneixeran el rei Taharqa, un dels darrers grans constructors. «En el temple de Karnak hi ha una construcció que va erigir ell. Karnak és un conjunt de temples i el d’Amon ens l’hem d’imaginar com un arbre al qual tallem el tronc i veiem els diferents anells dels anys. Així, cada nou rei anava construint una part. Taharqa va néixer al Sudan, pertany a aquests faraons negres i estem fent molta investigació al respecte darrerament», revela Rull. Amb Hatshepsut, igualment present a l’exposició, es recorrerà el trajecte fins al remot país de Punt, «que no hem pogut localitzar encara, però que sabem que en temps d’aquesta reina es va enviar una expedició a la recerca d’encens, ja que els egipcis l’utilitzaven als seus temples». I de la mateixa manera que la xerrada d’avui es remunta als inicis d’aquesta civilització, l’última tractarà sobre Alexandre Magne, «quan ja deixa de ser ella per rebre altres influències».
Tants anys després, som molt diferents? «En alguns aspectes sí», respon. «Era una societat que vivia molt integrada en els cicles naturals i amb un optimisme de pensament sobre el més enllà. Un cementiri egipci era una mena d’exaltació de la vida. Dintre de les piràmides explicaven com eren els ritus de l’enterrament, uns ritus que eren una performance, una recreació del que li passava al difunt quan anava al més enllà. Hem descobert que les tombes, especialment les que he estudiat, ens indiquen, no el camí d’entrada, sinó el de sortida. Fan un joc simbòlic, projecten el difunt, el fan sortir cap al cel. Relaten tot el viatge, on anirà i com es produirà. D’altra banda, el que sí que tenim en comú -afegeix- són la por i les mateixes misèries humanes».
