La futbolista Aitana Bonmatí ha rebut aquest dilluns la Creu de Sant Jordi reivindicant el català i la igualtat entre homes i dones. En un discurs en nom dels guardonats a títol individual, la jugadora del Barça ha assegurat que ha rebut “més crítiques per parlar en català que per jugar a futbol”, però ha subratllat que aquesta circumstància no l’ha condicionat “mai”. Per això ha demanat a les autoritats que “vetllin per preservar la llengua, permanentment atacada i que pateix una davallada en l’ús social” i que fomentin l’aprenentatge del català entre els nouvinguts com a eina “d’integració social”. Alhora ha lamentat que “perduren moltes desigualtats” entre homes i dones en àmbits com el sou, la feina o les situacions de violència.
L’entrega de les distincions s’ha fet en el marc d’una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, que ha obert la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que ha tancat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha destacat els guardonats com a “referents de la Catalunya que volem”.
“Un país que vol ser gran, just, pròsper i culte té l’obligació de saber reconèixer les persones que el fan així”, ha afirmat el president català. També ha considerat que enmig d’un devessall d’informacions, “algunes de les quals dolentes, altres de directament falses”, els distingits amb les Creus de Sant Jordi són “illes d’esperança” que “ens impulsen a voler ser millors”.
Prèviament hi ha hagut les intervencions de la jugadora del Barça Aitana Bonmatí i del matemàtic Salvador Alsina, també guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que ha fet un discurs a l’entorn de la paraula gràcies. Així, Alsina ha plantejat la possibilitat que Catalunya es doti d’un dia d’Acció de Gràcies, com el que se celebra als Estats Units. “Ja que hem copiat el Black Friday”, ha reflexionat irònicament. “Mentre no ho fem -ha afegit- aprofitem el Nadal per donar gràcies”.
Abans dels dos discursos a títol individual hi ha hagut el discurs del representant de les entitats guardonades. Josep Maria Bonmatí, president de La Fageda, ha afirmat que els projectes que duen a terme organitzacions com aquestes i com la resta que avui no han estat distingides “enriqueixen la cultura, milloren i dignifiquen la vida de milers de persones i contribueixen a la prosperitat de Catalunya”.
Bonmatí també ha apel·lat a la “responsabilitat” de la distinció de la Creu Sant Jordi, que suposa “un nou punt de partida” per contribuir al benestar del país. El president de La Fageda ha acabat recordant el simbolisme de la llegenda de Sant Jordi, de la qual les creus agafen el nom, que “ofereix una metàfora sobre els valors dels drets humans”.
Els premiats tarragonins
Entre els guardonats hi ha tres tarragonins: l’ex-president d’Esquerra Republicana de Catalunya i vicepresident del Govern entre 2006 i 2010, Josep-Lluís Carod-Rovira, nascut a Cambrils i resident a Tarragona; la pallassa Pepa Plana, originària de Valls i considerada una referent del clown femení a Espanya i Europa; i Aurora Batet, nascuda a Reus l’any 1936 i considerada la primera dona castellera.
Altres guardonats vinculats a la demarcació són l’arqueòleg Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953), que ocupa des del 1999 la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i va ser el primer director del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social; o entitats amb un important arrelament al territori com Unió de Pagesos de Catalunya.
Judith Nedderman, Joan Liaño i Sabor de Gràcia
L’acte d’entrega de les Creus de Sant Jordi 2024 ha estat amenitzat amb actuacions musicals com la que ha ofert la cantant Judith Neddermann a l’inici de l’esdeveniment. Al mig de l’acte Joan Liaño ha interpretat la cançó ‘Mai’ i al final ha estat el torn de Sabor de Gràcia amb ‘La rumba és catalana’.
A banda del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de la consellera de Cultura de l’executiu català, Sònia Hernández, també hi ha hagut presents autoritats com el president del Parlament, Josep Rull, o l’expresident de la Generalitat José Montilla.
En primer lloc s’ha atorgat les Creus Sant Jordi a les entitats, els representants de les quals han anat sortint a l’estrada per recollir el guardó de la mà del president Illa i de la consellera Hernández. Han estat, per aquest ordre, Morir Dignament, Softcatala, el Consell Català Moviment Europeu, Filmin, Cares, Solidança, Nòmada Studio, SOS Racisme, Unió de Pagesos i La Fageda.
Posteriorment s’han entregat les Creus Sant Jordi a títol individual. Les han rebut, per aquest ordre, Claudi Alsina, Àngels Barceló, Aurora Batet, Pilar Bayer, Aitana Bonmati, Jordi Camí, Eudald Carbonell, Josep Lluís Carod Rovira, Eduard Fernández, Kilian Jornet, Isidre Molas, Salvador Oliva, Maria Antònia Peralba, Pepa Plana, Jordi Sabate, Marta Sanz-Solé, Clara Segura, Carme Torras, Elia Torroella i Joan Ximenez Petitet.
Totes les Creus de Sant Jordi 2024
La futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l’expolític Josep-Lluís Carod-Rovira, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024. Altres guardonats són l’atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda i el sindicat Unió de Pagesos. El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat “pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”.
La llista de les 20 personalitats la completen el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina; la castellera Aurora Batet per promocionar la igualtat dins del món de la cultura popular; la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer; el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí; l’arqueòleg Eudald Carbonell; el poeta i traductor Salvador Oliva; la metgessa Maria Antònia Peralba; el youtuber i activista social Jordi Sabaté; la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé; la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras; la farmacèutica Elia Torroella, i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
Pel que fa a les 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024 hi ha l’Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l’Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, la Fundació Centres d’Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya.
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. Segons el Govern, l’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats “també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial”.