L’Audiència Nacional estudiarà dijous que ve si els delictes de terrorisme dels quals s’acusa dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per accions violentes contra edificis a Catalunya en resposta a la sentència del «procés» entren en el paraigua de la llei d’amnistia.
El tribunal encarregat de jutjar aquests dotze acusats celebra una vista de previ pronunciament (similar a les qüestions prèvies) en què les defenses plantejaran els arguments amb què busquen anul·lar el seu judici, entre ells la llei d’amnistia, que va entrar en vigor l’11 de juny.
Serà en aquesta vista quan es conegui la postura de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que sempre ha defensat que hi va haver terrorisme en les accions violentes contra seus oficials de Catalunya a 2019 que se’ls imputen, i que demana per a ells penes d’entre 8 i 27 anys de presó.
Al marge d’aquest procediment, el ministeri públic sí que ha donat suport a amnistiar una altra causa per terrorisme que s’investiga a l’Audiència Nacional, el cas Tsunami Democràtic sobre els disturbis al aeroport del Prat i altres territoris de Catalunya en resposta a la sentència del ‘procés’, que afecta, entre d’altres, la dirigent d’ERC Marta Rovira.
En aquesta causa relativa als CDR, els advocats dels acusats encara no han demanat formalment l’aplicació de la llei d’amnistia després de la seva entrada en vigor i ho faran aquest dijous, si bé fa temps que defensen que els fets entren al paraigua de la norma i, per tant, no s’hauria de celebrar el judici, sinó arxivar directament la causa.
Aquesta norma planteja com a excepció a l’amnistia aquells actes qualificats com a terrorisme que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans regulats als articles 2 i 3 de la Convenció Europea de Drets Humans i en el dret internacional humanitari, com a mort o tortures.
En espera de saber la postura de la Fiscalia, el ministeri públic ha defensat que això no va passar en el cas Tsunami.
Més enllà de l’amnistia, les defenses dels acusats van plantejar fa mesos altres motius que, segons la seva opinió, haurien de portar a anul·lar el judici, com la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar uns fets que, consideren, no s’han de qualificar com a terrorisme.
Després dels arguments de les defenses, la Fiscalia i les acusacions, entre elles l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), prendran la paraula per fixar-ne el criteri en una vista que es va començar a celebrar el mes d’abril passat, si bé va acabar sent suspesa a petició d’una defensa.
En aquest procediment els encausats afronten penes de presó per delictes de terrorisme en considerar la Fiscalia que integraven una facció radicalitzada dels CDR que va planejar, suposadament, accions violentes contra seus oficials de Catalunya el 2019 en protesta a la sentència del ‘procés’.
