El govern espanyol no impulsarà una reforma de la Llei d’amnistia ni legislarà per modificar els articles que el Tribunal Suprem ha utilitzat per no aplicar-la als casos de malversació i mantenir les inhabilitacions i ordres de detenció als líders del procés.
Fonts de la Moncloa apunten que aquesta possibilitat no està sobre la taula, i recorden que amb l’impuls i l’aprovació de la llei al Congrés dels Diputats, tant l’executiu espanyol com el PSOE han fet la seva tasca i han complert el seu compromís.
La qüestió, apunten, es dirimirà finalment al Tribunal Constitucional (TC), que és qui resol els conflictes en la interpretació de les lleis, a petició de les parts.
Precisament sobre la interpretació que el Suprem ha fet de la norma, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha assegurat que el seu govern té «el màxim respecte a les decisions del poder judicial», però ha recordat que la llei d’amnistia es va aprovar per «majoria absoluta al Congrés», amb un text «molt clar» que no s’ha acabat traduint en les resolucions d’aquesta setmana.
«La voluntat del legislador és tan clara com el text de la mateixa llei», ha dit Alegria, que ha recordat «l’eficàcia i els efectes positius de la llei d’amnistia», i ha apuntat que ara «el que ha de passar és que els jutges apliquin la llei».
Amb tot, fonts de l’executiu donen per fet que la qüestió s’acabarà resolent al Tribunal Constitucional (TC), que és qui tindrà l’última paraula quan les defenses elevin recursos contra la decisió de no aplicar la llei a l’expresident Carles Puigdemont i a l’exconseller Oriol Junqueras, entre altres.
El TC compta actualment amb una exigua majoria progressista i no està clar l’abast de la decisió que pugui adoptar respecte a les resolucions del Suprem, màxim òrgan de la instància judicial.
Alegría demana a Feijóo que «rectifiqui» les manifestacions sobre el TC
Precisament sobre el Tribunal Constitucional, Alegria ha demanat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que «retiri» i «rectifiqui» les manifestacions que ha fet en una entrevista a Onda Cero, on el president dels populars ha qüestionat la «imparcialitat» del TC.
Segons Alegría, les declaracions de Feijóo «posant en dubte la legitimitat» del TC són «d’extrema gravetat». «És de màxima gravetat que estigui constantment posant en qüestió la legitimitat de les institucions, ja sigui el Fiscal General, l’Agència tributària, el Congrés dels Diputats o el Tribunal Constitucional», ha dit.
«Segurament Fejóo viu en una crisi de confiança dins del seu partit, però no pot traslladar aquesta desconfiança a les institucions», ha afirmat, i «per això li demano que rectifiqui» i «retiri» aquestes declaracions «d’extrema gravetat» que «atempten contra l’estat de dret».
Yolanda Díaz diu que a la justícia espanyola «passen coses estranyes»
La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha anat més enllà que Alegría per recordar que a la justícia de l’Estat espanyol «passen coses estranyes» com que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fes un informe sobre la llei d’amnistia quan la norma ni tan sols existia, o que un president d’Audiència es manifestés contra la norma. «Si vinguéssim d’un país llunyà i observéssim el que fa el Poder Judicial ens sorprendríem», ha afirmat.
Regeneració democràtica
El president del govern espanyol presentarà al Congrés el 17 de juliol un paquet de mesures de regeneració democràtica que de moment només afecten el finançament públic dels mitjans digitals. Amb tot, segons fonts de la Moncloa, aquest és només un primer paquet d’iniciatives, i passat l’estiu el govern espanyol treballarà amb els grups per a una segona proposta que es vol que sigui de més profunditat.
Alegría ha afirmat que el seu executiu ja va dir «des del primer minut» que el debat de la regeneració democràtica «és de mitjà i llarg abast», i que l’executiu espanyol hi participa, però no és «l’únic» actor. «És un debat llarg i extens per parlar de tot. Veurem el 17 de juny amb la compareixença del president i a la tornada de l’estiu treballarem amb els grups», ha afirmat.
Yolanda Díaz vol tocar el Poder Judicial
També a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha deixat clar que vol anar més enllà en aquesta regeneració democràtica, i ha afirmat que PSOE i Sumar comparteixen «la necessitat de canviar el Poder Judicial», especialment en les oposicions i les dificultats d’accés per a opositors que no es poden permetre estar anys sense treballar.
Díaz també ha recordat que fruit d’una modificació legal del govern de Mariano Rajoy, els jutges són l’únic cos de l’Estat que no rendeix comptes de la seva actuació professional, i per tant els seus actes no poden tenir conseqüències. Ara, segons Díaz, «cal un debat sobre la responsabilitat d’una part del Poder Judicial», perquè «quan parlem de democratitzar el nostre país també estem parlant d’això».
La Moncloa «confia» en la investidura d’Illa
Alegría també s’ha mostrat «confiada» que les formacions independentistes no vincularan la situació de l’amnistia als tribunals amb l’estabilitat del govern espanyol o la possible investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa.
Segons la portaveu de l’executiu espanyol, «els passos que s’hagin de fer» per investir Illa, «s’han de fer al Parlament», i el govern espanyol «confia» que el procés acabarà amb un govern liderat pel candidat del PSC.
«Confiança i prudència», ha dit tot posant com a exemple el resultat dels contactes entre el PNB i el PSC al País Basc. «Crec que el respecte als terminis és important i que el resultat serà positiu per a la societat catalana», ha afirmat.