Les calçotades ja fa dies que van començar. És habitual aquests dies veure restaurants on s’ofereixen calçotades plens de gom a gom, i sense lloc si no s’ha reservat. Però a partir d’aquest mes s’intensifiquen i de fet, a Valls fa dies que ho preparen tot per poder tirar endavant la Gran Festa de la Calçotada que és aquest diumenge 26 de gener.
El més important per una bona calçotada és la qualitat del calçot, i això, ho tenen clar des de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls. El conreu és molt important per la seva qualitat, i perquè siguin bons als paladars de tothom, i per aquest motiu el cuiden.
La IGP Calçot de Valls té més d’una cinquantena de productors que comprenen entre 100 i 150 hectàrees de conreu. Cada vegada més, i sobretot amb la creació d’aquest distintiu ara ja fa 30 anys, la producció ha anat creixent amb el temps. De fet, des de fa alguns anys, la IGP es posa com a repte arribar als 20 milions d’unitats.
L’any passat es van arribar als 18 milions de calçots, un altre cop, i enguany s’han conreat unes 120 hectàrees de terra, distribuïdes a les quatre comarques tarragonines incloses en aquesta certificació: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
El seu conreu, segons afirmen des de la IGP Calçot de Valls, es fa seguint una pràctica tradicional, en bona part manual, i els seus calçots tenen una longitud de base blanca de 15 a 25 centímetres i un diàmetre, mesurat a 5 cm de l’arrel, d’entre 1,7 i 2,5 cm. A més, enguany, es mostren molt positius pel que fa a la collita, i pels que ja han pogut collir durant aquests dies. En aquest aspecte, a més, les condicions climatològiques també han sigut favorables.
Hem deixat enrere una sequera que havia marcat els dos anys anteriors, tot i que constantment havien indicat que la sequera en si no havia afectat tant la collita del calçot, però sí en la temperatura de la terra. Sobretot s’han mostrat satisfets de les pluges que hi havia hagut els últims dies abans de començar-los a collir, que han sigut molt positives per a totes les terres, i per a tots els conreus. Per començar a plantar aquesta ceba tan característica es comença amb les llunes velles de l’advent. Pels que no som experts en aquesta matèria, això significa que a partir de desembre es planta la llavor que acabarà donant la ceba que és el calçot. Però un cop s’ha plantat, no se la deixa i se l’oblida fins que arriba el moment de collir el resultat, sinó que hi ha molta feina al darrere.
A finals de febrer, principis de març surt un cebollí que es trasplanta, i s’espera que es torni en una ceba blanca que ha de ser: blanca, gran, tardana de Lleida, així és com s’anomena a la varietat aprovada per la IGP. Ben entrat l’estiu, al juliol s’arrenca la ceba que després donarà els calçots. Es deixa al camp, i a finals d’agost i principis de setembre torna a viure i a arrelar. Es torna a esperar que grilli i quan comença se li tira terra. A aquest fet s’anomena calçar, i s’ha de fer uns dos o tres cops abans de collir-los mentre va creixent.
Es tracta d’un cultiu de reg, això vol dir que s’ha d’anar regant. Amb les accions de tirar terra i aigua es vol aconseguir la grandària òptima perquè es pugui considerar un calçot de la IGP, però també la dolçor característica que té l’aliment. Des de la IGP Calçot de Valls treballen constantment per millorar, i per aconseguir uns calçots millors. Tot ho volen fer de forma natural, i no alterada, i per això vetllen.
Els calçots que conreen els membres de la IGP Calçot de Valls passen diferents inspeccions, per assegurar la seva qualitat. Dues d’una empresa externa i una que fa el mateix tècnic de l’entitat. És una forma de garantir la qualitat, i les característiques que té la ceba, i des de l’organització treballen per sempre garantir-la i que es tingui en compte. Per tant, podríem dir que conrear calçots és tot un procés, que provoca molta feina.
