A peu pla, és una exposició amb plafons i fotografies penjats d’unes tanques en forma de quadrat que amaguen un element central que no s’acaba d’endevinar. Des de dalt, pujant uns pisos, la mostra també és visitable però des d’una una altra perspectiva, ja que ensenya una imatge del campanar de l’església de Sant Francesc.
La part central del pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) acull aquests dies l’exposició Charitas: Una mirada retrospectiva de Sant Francesc de Valls que representa visualment l’estat actual del temple: una església amagada entre tanques per les obres de rehabilitació i una història al darrere que no es vol esborrar, malgrat que està força diluïda entre la societat vallenca, perquè el monument es troba tancat al públic des de fa mig segle.
Per no deixar aquest patrimoni en l’oblit, l’exposició s’ha nodrit de diverses fotografies històriques del dia a dia relacionades amb aquesta església, que han aportat ciutadans després que l’IEV fes una crida per recopilar material.
Des de l’entitat s’han proposat donar una empenta a aquest edifici, un dels més desconeguts de Valls, i divulgar la seva història i curiositats a través de xerrades o exposicions com aquesta.
«És un element del nostre patrimoni que sempre hem reivindicat», explica al Diari el president del l’IEV, Francesc Murillo. «Com que ara l’Ajuntament estan fent les obres per recuperar l’església, nosaltres volem fer la part de divulgació», afegeix.
Jornades per Santa Úrsula
Precisament, aquesta part de divulgació entra en escena aquesta setmana, amb actes inclosos en el programa de la Fira de Santa Úrsula, que tot just comença avui a Valls i que presenta activitats fins diumenge.
Pel que fa a les jornades sobre l’església de Sant Francesc, demà dimarts l’IEV acull la conferència ‘La ceràmica en la construcció. El cas de Sant Francesc. Estudi de la ceràmica de farciment de voltes en tres edificis emblemàtics’, a càrrec d’Ester Fabra i Sònia Roca i dijous al vespre la xerrada anirà a càrrec de l’historiador Salvador J. Rovira sobre ‘El procés de desamortització al Camp’. El 27 d’octubre i el 3 de novembre, ja fora de la Fira, es duran a terme les dues xerrades restants, la darrera tractarà sobre la restauració i el projecte de l’entorn de l’església.
«El nostre objectiu és poder explicar la història de l’església i tot el que ha representat per la ciutat, a més del patrimoni que amaga i el que s’ha perdut», assegura Murillo. Aquest projecte no només es volen cenyir a la part en que el temple es trobava en actiu, sinó que també aprofundeix en el període en que deixa de tenir culte, fins ara. «Hi ha 52 anys on l’església ha tingut les portes tancades i molta gent no ha tingut l’oportunitat d’entrar-hi mai», manifesta. Fins al 1969, Sant Francesc va ser escenari dels esdeveniments més importants de caràcter social i religiós de la ciutat.
L’exposició explica la cronologia de l’església i detalla, per exemple, la inauguració del retaule del Sant Crist, amb imatges històriques del 1947. «Són fotos molt poc conegudes», assegura el president de l’IEV. Es tracta d’un retaule obra de Joan Lahosa, molt imponent, de 15 metres d’alçada, que actualment s’està restaurant a Tortosa a càrrec de la Diputació de Tarragona. Anteriorment, hi havia un altre Crist Crucificat per participar en les processons, obra de Lluís Bonifàs al segle XVIII, però que va ser destruït l’any 1936. El juliol d’aquell any, precisament es va produir la crema d’elements religiosos del temple, fent desaparèixer també el retaule de la Mare de Déu de la Victòria, també de Bonifàs, o el retaule dedicat a Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau i el beat Gaspar Bono. La mostra també explica el pas del convent de Sant Francesc a escola i hospital. De fet, la sagristia de l’església era una de les més espaioses de Valls però va desaparèixer amb l’ampliació del Pius Hospital durant els anys vuitanta.
Aquestes i altres històries al voltant del temple es poden descobrir durant la Fira de Santa Úrsula visitant l’exposició i també fins al 14 de novembre. La mostra ha estat produïda per l’Institut d’Estudis Vallencs i el muntatge ha estat gràcies a la iniciativa dels vallencs Edu Vidiella i Medir Cucurull.