Ahir Valls estava de celebració. No només per les festes de Sant Joan, també perquè una de les figures més especials del seguici celebrava el seu aniversari. Fa 25 anys que es va recuperar l’element festiu de l’Os de Valls, una figura única a Catalunya, segons explicava el president de l’entitat Unió Anelles de la Flama (UAF), Albert Oliva. «Enlloc més hi ha una figura festiva zoomòrfica que representi l’os i, per tant, és molt singular i molt estimada a la ciutat».
Tanta és la popularitat i l’estima per aquest animal de 3,40 metres d’alçada i 65 quilograms de pes, que els carrers i places de la capital de l’Alt Camp es van omplir de gom a gom de seguida. Ningú volia perdre’s aquest «aniversari bestial», que va comptar amb una tropa de convidats ben especials.
A les onze del matí, sis elements que representen animals salvatges d’arreu del país es concentraven al passeig dels Caputxins. L’Os de Llívia, l’Isard de Llinars del Vallès, la Porca de Sant Climent de Llobregat, en Pere i la Lloba de Reus, l’Òliba de Navàs i el Voliak d’Oliana van sortir dels seus caus per celebrar plegats l’aniversari de l’os més estimat de la ciutat. Tampoc va faltar a la festa l’Os petit de Valls, el company inseparable de l’homenatjat.
A la mateixa hora, la Biblioteca Popular de Valls va acollir la primera cita de la Valls Folklòrica, el cicle acadèmic de cultura popular de la UAF. Kassim Carceller, originari de la Mata (País Valencià), va oferir la xerrada ‘Les Festes de l’Os als Països Catalans’. A la petita població dels Ports se celebra la Festa de l’Onso, una expressió festiva que es va poder veure de manera extraordinària durant les darreres Decennals.
Una figura amb història
Les primeres referències documentals de l’Os a Valls es troben el mes de maig de 1764, en una crònica on es relata la sortida de diferents elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari amb motiu de la festa d’acció de gràcies que va fer-li la ciutat.
«La història de la simbologia de l’Os és incerta, no hem trobat documentació que ens expliqui per què Valls té un os festiu, però sí que tenim indicis que ens fan pensar que està vinculat amb el patronatge de Santa Úrsula», apuntava el president de la UAF, qui també afegia que el nom de la patrona de la ciutat vol dir «petita ossa» i que aquest fet podria ser que Valls tingués un os perquè representés a Santa Úrsula.
Durant la Festa Major de Sant Joan de l’any 1999, l’entitat va presentar la recuperació del nou Os, acompanyat pels trabucaires, una figura de nova tradició a la capital de l’Alt Camp. Més endavant, l'any 2010, l'Os va presentar una nova imatge, mantenint els trets característics i la seva estructura.
La fi de la festa
A partir de les dotze es va donar inici a la cercavila, que va recórrer els carrers i places del centre fins a arribar a la plaça de les Garrofes. Allà, totes les bèsties silvestres convidades van portar a terme les ballades de lluïment. En el cas de l’Os de Valls, la figura va realitzar la seva pròpia dansa, que representa una escena de cacera on els trabucaires envolten l’animal i disparen els seus trabucs just quan finalitza la cançó.
