«El teatre juga amb això, en fer els somnis realitat», aquesta era la frase qu e més repetia Joan Rioné, de la companyia Genovesa Teatral, ahir al vestíbul del Teatre Principal de Valls. I és que era l’escenari que acollia més d’una vintena de titelles de diferents companyies del Camp de Tarragona. Eren personatges cedits per formacions de Cambrils, Tarragona, Valls... I és que la 20a edició del Festival Guant, el Festival de Titelles de Valls, que va començar el passat 5 de novembre.
Diferents infants de I5 de vuit centres escolars diferents, amb uns onze passis diferents que va fer Rioné. Els nens i nenes descobrien els titelles que hi havia al vestíbul i escoltaven una història que estava tota ambientada a la ciutat. De fet, era un conte amb tres personatges que entre ells es molestaven molt, a través del soroll. A través d’aquesta història Rioné els feia reflexionar i els comentava que «quan tothom crida ningú s’escolta, per això, a vegades és millor callar i després parlar, que és quan més cas et fan». Tot això, es feia interaccionant amb els més menuts, que tota l’estona participaven d’allò que passava al vestíbul.
A més també aprenien que hi ha diferents tipus de titelles; aquelles que són de guant, on es posa la mà, aquelles que agafes des d’una vareta i les mous, i també els titelles d’ombres, on es juga amb llums i ombres i les mans. Així els infants coneixien els personatges diversos que hi havia exposats, i com es podien moure tots entre tots. La visita teatralitzada no s’allargava més de mitja hora, i a més, els nens i nenes tenien temps per poder mirar els titelles un cop acabava la representació.
Rioné comentava que la seva funció era «dinamitzar el vestíbul del teatre», i poder explicar als infants l’exposició que veuen. A més destacava que la mostra és fix aquests dies, durant el Festival Guant que s’allarga fins a l’11 de novembre, i que, per tant, totes les persones que van fins aquell lloc la poden veure. El principal objectiu era «apropar el teatre de titelles, i que puguin descobrir què és des de ben a prop». Però això no només el públic infantil, sinó també amb els més grans. Per això, creuen que és interessant que l’exposició es pugui veure més enllà dels dies que es fan els tallers amb els centres escolars. Aquests havien començat el dia de la inauguració del festival, el 5, i es van allargar fins ahir, on van passar els alumnes. Els més petits podien veure perxes que s’havien convertit en ocells, papers que eren fulles, o fins i tot titelles de pinzells que eren ocells. A més, Rioné, a través de les històries que els explicava amb els titelles, també els feia una reflexió interessant. I és que els preguntava als més menuts «què vol dir tocar-se la panxa?», i els explicava que era una expressió catalana per dir «no fer res». I a partir d’aquí els deia que era «important» tenir cinc minuts al dia de no fer res. Feia èmfasi en això perquè explicava que «en un món on sempre anem atabalats, és important trobar aquests moments». L’amenitzador assegurava que l’estat de salut del teatre de titelles és bo. Explicava que «falten circuits», però que en «sentit creatiu es viu un bon moment». També afegia que «tenen públic», i que hi ha diferents persones interessades.
