La riquesa dialectal del català ha centrat el programa del festival ‘Posa-hi tu l’accent’ a l’Espluga de Francolí. La localitat s’ha convertit en el ‘Quilòmetre 0 del català’ aquest cap de setmana coincidint amb la primera edició del festival, dirigit tant al públic acadèmic com al general. En aquest context s’ha donat a conèixer l’actualització del mapa dialectal de la llengua catalana amb caràcter provisional, elaborada pels filòlegs Pere Navarro i Vicent Beltran i que inclou els subdialectes gironí i valencià-mallorquí. “Els dialectes formen part de la identitat dels pobles. Reivindiquem la llengua col·loquial, la parlada. Hem notat que la gent té molt d’orgull de parlar la seva llengua”, ha afirmat Òscar Palau, coordinador del festival.
Després d’un any i mig de preparació, el festival ‘Posa-hi tu l’accent’ ha omplert d’activitat l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), una iniciativa on s’ha reivindicat la riquesa dialectal de la llengua i l’ús col·loquial d’aquesta. La inquietud per aquesta qüestió ja s’havia fet palesa al municipi tres anys enrere amb la publicació del llibre ‘El penyic al perxe. El parlar de l’Espluga de Francolí’. Una primera espurna que ara ha desembocat en un festival dirigit no només al públic acadèmic i expert, sinó també al general. El seu coordinador, Òscar Palau, ha explicat a l’ACN que el programa ha buscat precisament ser un “aparador” on compartir les varietats dialectals de la llengua. Per aconseguir-ho, s’han dividit les activitats a través de blocs pedagògics, literaris, filològics, de difusió i experiències, periodístic i musical. Tot plegat, per donar un enfocament més ampli sobre les varietats dialectals del català.
Per arribar al públic més jove, aquest divendres s’ha representat al Casal de l’Espluga l’obra de teatre en xipella ‘Entre totis ho apriarem’, a càrrec dels alumnes de l’escola Sagrat Cor de Solivella. No van ser els únics estudiants que van pujar a l’escenari; l’alumnat de segon d’ESO de la comarca va participar en un concurs on van haver de demostrar els seus coneixements sobre la llengua. Els especialistes van agafar el relleu a la tarda, amb ponències i taules rodones amb la normativització de les variants dialectals com a fil conductor. Durant tot el cap de setmana s’han organitzat altres activitats, com exposicions, contacontes, concerts o la Fira de mots, amb parades de llibres i marxandatge relacionats amb les varietats dialectals.
Un mapa dialectal actualitzat
D’altra banda, en el marc del festival s’ha presentat l’actualització del mapa dialectal de la parla catalana, un document que feia mig segle que no es posava al dia. Els encarregats de fer-ho han estat el professor de filologia catalana a la URV Pere Navarro i el filòleg Vicent Beltran, qui han utilitzat els mapes anteriors publicats per institucions i universitats per afegir-hi dues realitats noves: el gironí i el valencià-mallorquí. Es tracta d’una actualització que s’ha basat en treballs anteriors on s’han definit els trets característics d’aquests subdialectes. Alhora, també s’ha canviat la manera de representar les àrees de transició per fer-ho més entenedor. “S’ha d’entendre com un mapa provisional i potser això és un incentiu perquè les persones que ens dediquem a la dialectologia fem un esforç més gran i puguem, en un futur no massa llunyà, fer una radiografia amb un altre mapa més real de la realitat dialectal de casa nostra”, ha apuntat Navarro.
Davant el bullici de les xarxes envers la proposta d’actualització, Navarro ha remarcat la importància de no deixar que segons quines posicions no estudiades es converteixin en veritats absolutes. “Tothom porta un filòleg a dins. Em sembla perfecte que la gent opini, però de la mateixa manera que una persona que no és graduada o doctorada en medicina no opina sobre les malalties o medicines que les guareixen, penso que tothom pot opinar, però no pot sentar càtedra. A les xarxes, normalment se senta càtedra de coses que la gent no sap. I això sap greu”, ha lamentat.
Deixar enrere el menyspreu envers els col·loquialismes
Amb tot, l’organització ha celebrat el canvi de punt de vista per part dels parlants catalans, que han pres consciència de la importància de l’ús del dialecte de cada zona. “Si tu renuncies al teu accent, renuncies en part a la teva identitat” ha subratllat Palau. Una sensació compartida per part de Navarro, qui ha afegit que “el millor català és el que es parla”. “A vegades hem valorat negativament totes aquestes maneres col·loquials de parlar, i em penso que ens hem equivocat. Totes les llengües normals tenen una sèrie de registres a través dels quals ens podem comunicar. Els fets de comunicació són sempre molt diversos i cada moment requereix un model de llengua diferent”, ha exemplificat.