El campanar de l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls ja llueix amb plenitud després d’onze mesos d’obres per reparar les esquerdes provocades per les filtracions d’aigua i els problemes d’oxidació de les peces metàl·liques. “Han estat uns treballs singulars, s’han sanejat i reforçat totes aquelles patologies que vam observar ja en els primers estudis que comportaven una perillositat en la configuració i l’estabilitat de tot el cos superior del campanar”, ha dit Joan Gavaldà, director de la intervenció. Des de la Comissió Ciutadana que ha impulsat la restauració han explicat que tenen previst planificar treballs de manteniment per evitar que es torni a degradar, ja que als anys 80 es va fer una primera restauració al monument.
El director de les obres de restauració i arquitecte ha detallat que al pom superior del campanar és on es poden veure les diferents intervencions fetes al llarg de la història, ja que hi ha peces originals, de la primera restauració i d’aquesta última. “Primer veiem tots els elements de la construcció original, la major part d’ells arrebossats i amb uns grafitis, que probablement n’hi ha alguns que són del començament de l’obra a finals del segle XIX o començaments del segle XX i després hi ha una sèrie d’estructures metàl·liques que es van introduir com a reforç a finals dels anys 80”, ha indicat Gavaldà.
El responsable ha subratllat que han sanejat tota l’estructura “primitiva” que estava “completament malmesa” quan aquesta s’incorporava cap a l’interior dels murs. La major part d’ella, diu, s’ha “pràcticament” substituït. “Tota la substitució s’ha fet amb uns elements de cera inoxidable que els podem veure en tot el seu recorregut, en aquest cos piramidal superior, que quan arriba a la base s’incrusta cap a l’interior del mur fins a recollir i unir-se amb els elements originals”, ha afegit.
Gavaldà ha remarcat que els treballs de restauració han estat “singulars” i “complexos”. Iniciat el setembre passat, s’han enllestit aquest mes de juliol. “Ha estat una feina molt laboriosa, perquè els elements que s’han començat a restaurar estan pràcticament a 50 metres d’alçada i hem treballat des d’aquests 50 metres fins al capdamunt del campanar que està a 74 metres”, ha destacat. “Tot amb una estructura de vestida penjada i, per tant, amb els inconvenients propis d’aquesta intersecció de la construcció, entre l’estructura provisional i el propi cos del campanar, que ha fet que en alguns casos hagi estat realment complex”, ha assegurat.
A la vegada, ha explicat que la dificultat també s’ha donat perquè molts dels elements que s’havien de substituir estaven incrustats en l’interior dels murs i en aquests punts eren on hi havia les patologies “més grans i més evidents”. “Hi havia alguns punts en els quals els perfils originals havien pràcticament desaparegut. Perfils de ferro, que amb els seus gruixos originals, eren perfectament assumibles i dimensionats per al suport del conjunt del campanar”, ha dit.
Per la seva banda, el membre de la Comissió Ciutadana per la restauració del campanar de Valls, Jordi París, ha valorat positivament el conjunt de la intervenció. “Primer, perquè el calendari va anar pràcticament amb el que estava previst i, sobretot, no hi ha hagut desviacions, ja que en una obra amb un cost d’un milió d’euros que no ens hàgim desviat gens ni mica, és tot un èxit”, ha asseverat París.
París també ha recordat que els problemes del monument es daten des de la seva construcció a finals del segle XIX. “Es va fer amb una estructura metàl·lica a l’interior i recoberta de pedra. Era una manera de treballar relativament nova, però al llarg dels anys, el ferro ha anat tenint el seu moviment i ha provocat microesquerdes a la pedra, a través de les quals ha anat entrant l’aigua”, ha explicat. Les filtracions han provocat que el ferro s’oxidés i es rovellés. “Cada vegada, s’obria més i això provocava unes esquerdes cada vegada més grans, el ferro anava trencant la pedra i, a mesura que entrava més aigua, encara es trencava més, fins que va arribar a un punt que va ser insostenible”, ha afirmat.
Plans de manteniment
El membre de la Comissió Ciutadana confia que aquestes obres durin molts anys i que només s’hagin de fer manteniments puntuals. “Crec que hem anat a l’arrel del problema i, per tant, no hauríem de tornar a fer obres en molts anys. Tot i que hem de tenir molt clar que un edifici com aquest, de 74 metres, en una zona com la de Valls, molt ventosa, fa que siguin necessaris uns manteniments constants per no tornar a arribar en aquest punt”, ha comentat.
Per això, ha dit que estan treballant amb l’equip d’arquitectes per tenir uns plans de manteniment per als pròxims anys. A tall d’exemple, Galvadà ha detallat que han introduït uns elements de “sacrifici” per protegir les peces metàl·liques, les quals en casos d’humitats evitaran l’oxidació del ferro. “El que realment es farà malbé són aquests elements que hem introduït, són uns punts d’anàlisi que permetran fer mediacions cada tres o cinc anys per veure quina és l’evolució d’aquests elements”, ha resumit.
Crida per recaptar més fons
L’actuació ha tingut un cost d’un milió d’euros, el 60% del qual ha estat finançat per les administracions públiques. Concretament, per l’Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, així com l’Arquebisbat de Tarragona, que és propietari del campanar. El 40% restant va a càrrec dels donatius d’empreses i particulars.
La Comissió Ciutadana ha demanat dos crèdits, un de 330.000 euros i l’altre de 430.000 euros per sufragar la intervenció. Una part d’aquests diners “s’eixugaran” quan les diverses institucions paguin les subvencions compromeses. Ara bé, els falten 100.000 euros per acabar de completar el cost de les obres. “Fem una crida perquè aquests 100.000 euros que ens falten encara per cobrir, demanem a la gent que sigui generosa i ens ajudi”, ha demanat París.
Inauguració
L’acte d’inauguració després de la restauració es farà aquest dimarts al vespre a les portes de l’església de Sant Joan. Hi participaran les institucions que han finançat l’obra i també s’espera la presència dels més de 200 col·laboradors, entre particulars, entitats i empreses, que han fet donacions.
