El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha iniciat els treballs de retirada d’arbres morts a causa de la sequera al barranc de Torners, una zona situada al Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet. La tala dels arbres s’efectuarà en una superfície de 45 hectàrees i es preveu extreure unes 6.000 tones de fusta aproximadament.
Un dels objectius del projecte és transformar la massa forestal per fer-la més resistent al canvi climàtic i alhora reduir el risc d'incendis. «Necessitem treure aquesta fusta morta per protegir la vegetació de futures plagues i malalties. És una actuació d'alta intensitat davant la situació crítica», va afirmar la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas.
També va recalcar que la sequera afecta pràcticament a tota Catalunya i que els boscos del país no estan acostumats a patir aquesta falta d'aigua. «Des del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals estem fent un estudi preliminar utilitzant imatges de satèl·lit i avaluant índex de verdor per identificar quines són les superfícies més afectades», va dir Sanitjas.
La demarcació més afectada
Tarragona és la primera demarcació on el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està duent a terme aquestes actuacions, perquè han determinat que l’afectació dels boscos és més greu. En aquest sentit, Sanitjas va ressaltar que la sequera de tres anys seguits no només ha afectat espècies de fora, sinó també a les típiques mediterrànies com podrien ser el pi blanc, l’alzina o el matoll.
S’ha comprovat que a les comarques de la província de Tarragona hi ha prop de 2.400 hectàrees que estan «al límit del col·lapse», de les quals 1.186 són de boscos de pi blanc, 868 de matollar i 252 de boscos d’alzina.
Durant aquest estiu es va detectar el decaïment massiu de pins al barranc de Torners, una zona del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet on es va dur a terme una reforestació durant la dècada dels 60. «Estem treballant sobre una massa de pinastre que es va plantar als anys 60 sobre un bosc d'alzina. Preveiem que es realitzi un llaurat de les superfícies, tant de fusta com de biomassa», va assenyalar Salvador Nogués, tècnic del PNIN de Poblet.
Conservació de la massa forestal
D’altra banda, s’han seleccionat alguns exemplars com alzines o frondoses, que no es retiraran, segons va exposar Nogués. «Els arbres que s'han marcat són aquells que no són pinastres i que nosaltres els hi donem un valor de futur i que creiem que era oportú conservar». De fet, des del PNIN de Poblet van assegurar que pràcticament el cent per cent de la superfície boscosa tornarà a sortir ràpidament i quedarà altre cop ocupada.
Des del Departament van informar que els treballs es portaran a terme des d’ara fins al mes de març i que, de moment, es mantenen les 45 hectàrees planificades, encara que quan arribi la primavera la zona afectada es podria ampliar.
«Els arbres a l’hivern entren en parada vegetativa. Quan vam veure els principals efectes de la sequera va ser a la primavera passada, per tant, de cara a la primavera que ve potser veurem una major afectació i haurem de planejar una actuació per l’any vinent», va concloure Sanitjas.
Dupliquen les ajudes per a les finques privades
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha ampliat les subvencions per fomentar que es retiri la massa forestal morta de les finques particulars. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, va incidir en el fet que s’estan augmentant les dotacions per fer les actuacions als boscos i que també han doblat les ajudes de gestió forestal en finques privades. Els boscos privats a Catalunya representen un 75% de la superfície forestal i la línia d’ajuts específics per a realitzar la retirada de la fusta morta va passar dels tres milions d’euros l’any 2022 a pràcticament 5,5 milions per aquest any 2023.
