Núria Navàs Farré: «La tradició no és negativa, sinó un exemple d’èxit i modernitat»

Llicenciada en Dret, des de fa nou anys la Núria Navàs Farré (Lleida, 1971) viu a Reus. Ha crescut envoltada de músics, de música –sobretot cançons– i també de danses tradicionals. Professionalment, la seva trajectòria va fer un gir de 180 graus amb la maternitat. Des d’aleshores, comparteix la seva inquietud musical a través del projecte la Capseta de Música.

Quan sent la necessitat de compartir la inquietud per la música?

Quan el meu fill gran no tenia ni un any, vaig apuntar-me a una activitat que es deia Música en família. I a partir d’aquí vaig plantejar-me el futur i l’opció de portar a terme una iniciativa com la que jo havia experimentat. Així és com el 2014 començo de zero i naix la Capseta de Música.

Si bé en el seu llinatge familiar hi ha tradició musical.

Exacte. Tot i que jo no tinc cap titulació musical, a casa sempre hem viscut la música. El meu pare és director de corals, i, per tant, a casa sempre hem cantat. També he cursat estudis de cant clàssic i he rebut classes d’instruments. Així mateix, quan vaig començar en el món de la música en família vaig cursar formacions específiques per a franges de 0 a 3 anys.

Per què és important que la música entri a l’interior de les cases?

La música i el ball donen sentit a la vida. En la primera infància, la música ens permet comunicar-nos amb els nens i nenes des del minut zero, sense necessitat d’utilitzar les paraules. A més, transmet emocions i, sobretot, molta felicitat. Tècnicament, els infants canten abans que no parlen.

Està en perill d’extinció el component socialitzador de la música, en tant que ja no la gaudim en família?

Generacions enrere, el context familiar era diferent. Aleshores, en una mateixa llar convivia la família extensa. Així, per exemple, mentre la mare estava treballant al camp o fent altres feines, l’àvia tenia el net o la neta a qui li cantava cançons de falda o el bressolava per dormir.

Quins beneficis aporta educar entre cançons?

Estimula els sentits, afavoreix la parla, el desenvolupament psicomotriu... A més, compartir la música en la primera infància enforteix el vincle entre els adults i els nadons.

En aquest sentit, és important un paper actiu dels pares i mares.

El paper dels adults és imprescindible. Per això, jo no ensenyo música, sinó que les classes són perquè les famílies i els infants visquin la música d’una manera plaent. Tot i que m’encantaria que fossin músics en un futur, el que vull és que siguin feliços i melòmans. Així mateix, com deia François de la Rochefoucauld: «Res és tan encomanadís com l’exemple». Per tant, si els adults gaudeixen de l’activitat, i transmeten aquest sentiment de felicitat, els nens i nenes també gaudiran de la música perquè s’hi fixen i imiten el seu comportament.

Per afavorir aquesta experiència i aprenentatge, quin és l’element principal?

La veu cantada, tot i que després hi ha acompanyaments musicals. Així, per introduir cada cançó ho faig a través d’unes capses que contenen determinats elements i que conviden a cantar diferents composicions. A partir d’aquí, també són importants les audicions en què prenen part altres objectes com per exemple titelles, mocadors de colors que fomenten la relaxació, etc.

En aquesta edat, és rellevant que també tinguin contacte amb els diferents instruments musicals?

Tinc un farcell ple d’instruments de petita percussió i que poden manipular de manera lliure. En aquest moment, senzillament poso al seu abast els instruments perquè els manipulin, explorin i els comparteixin amb la família.

Des del 2014 fins ara, quina evolució ha experimentat?

Cada cop hi ha més famílies que, a través d’aquestes activitats, busquen socialitzar, ja que són adults que es troben en un mateix moment vital. Hi ha una necessitat de connectar a través de la música amb els infants durant la primera infància.

Establir aquesta connexió, què aporta als infants?

El contacte físic, les mirades, les rialles... que s’estableixen els dona seguretat i confiança.

També contribueix a fiançar aquest llegat cultural i tradicional.

Sí. Personalment, crec en el valor que té la tradició. A vegades, es percep la tradició com un element negatiu, però per a mi és èxit i modernitat, ja que és alguna cosa que perviu generació darrere generació, té la capacitat d’adaptar-se i mantenir-se. Així, hi ha diferents corrents musicals que postulen que els primers aprenentatges musicals s’han de basar en la nostra tradició. Per tant, allò que es perd és perquè no té la capacitat de connectar en l’àmbit emocional amb les persones.