Toni Pagès, pacient amb diabetis tipus 1: «La hipoglucèmia és el que més por fa»

«Vaig debutar amb nou anys. El 8 de desembre de 1981 vaig entrar en coma diabètic. Als meus pares, quan em van portar a l’Hospital Joan XXIII, els van dir que em quedaven dues hores de vida, perquè em vaig quedar totalment deshidratat».

Com si fos ahir, Toni Pagès recorda com li van diagnosticar diabetis mellitus tipus 1. Aleshores, diu que el que més preocupava, tant a ell com als seus pares, era «no saber a què ens enfrontaven, ja que la informació que en aquell moment tenien els endocrins no és la mateixa que tenen ara». Amb conformisme, ara recorda que «em van fer seguir una dieta hipocalòrica des dels 9 fins als 16 anys, per la qual cosa vaig passar molta gana».

Si bé, explica que «a l’adolescència tot va canviar amb l’ajuda d’una educadora diabetològica. Aleshores vaig començar amb una dieta més flexible i controlada, per la qual cosa s’obrí un món diferent».

Des d’aleshores, diu que «són tants anys convivint amb la malaltia que he tingut èpoques de tota mena, com moltes pèrdues de coneixement». En aquest sentit, recorda que «una de les complicacions de la malaltia és la hipoglucèmia, és a dir, quan els nivells de sucre en sang són molt baixos. Això és el que més por fa a una persona diabètica».

Per tot això, arribà un dia en què Toni Pagès es preguntà què podia fer per ajudar a altres persones amb diabetis. És així com es va decidir per escriure una tetralogia sobre la malaltia sota el pseudònim ‘Willy de Bruss’.

«La intenció és escriure una sèrie de quatre novel·les basada en algunes de les meves experiències amb la diabetis. De moment he publicat dos dels quatre llibres, Mellitus i Mellitus, amalgama de poder. Són històries que ajuden a endinsar-se a la malaltia, des del seu diagnòstic fins a les repercussions a la qualitat de vida de qui la pateix i de les persones que l’envolten, a través de la fantasia», explica l’autor, qui afegeix que «d’aquesta manera el lector té l’oportunitat d’empatitzar amb el protagonista».

Així, es tracta d’una història que barreja ficció i realitat, amb una mica d’acció i misteri, juntament amb la màgia del primer amor, fan que el jove Kenric, el protagonista, que es troba en plena adolescència i després d’uns anys del seu debut, aflori alguna cosa que porta dins, provocant molts dubtes. «Amb aquestes històries, intento donar a conèixer molt més a fons aquesta patologia», afirma Toni Pagès. Quant a si la societat li dóna la importància suficient a la diabetis, Toni Pagès ho té clar: «Abans de descobrir la insulina, la gent es moria. En canvi, en el moment en què es descobreix, l’esperança de vida s’allarga, i ens hem oblidat del passat».

Tenint en compte aquesta experiència de vida, per a Toni Pagès la lliçó que ha après és que «sense arribar a obsessionar-te ni que la malaltia et domini psicològicament, t’has de cuidar per adaptar-te a aquesta nova situació, així com fer cas dels consells dels professionals».

Per tot això, en un futur pròxim també aspira a «una major consciència de la malaltia, així com que es continuï investigant per aconseguir un millor futur per als i les pacients. Queda molt de camí».