Reanimació cardiopulmonar: actuar de pressa salva vides

Durant la reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria, més de 200 alumnes van aprendre les maniobres bàsiques

A Espanya es produeix una parada cardíaca cada 20 minuts. Encara que la realització de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) per testimonis pot triplicar la supervivència, només 1 de cada 5 afectats la rep. Així, saber com reaccionar davant una parada cardíaca i actuar de pressa salva vides. Per això, més de 200 alumnes de sisè de primària de diferents escoles de Reus -Eduard Tota, Dr. Alberich i Casas, La Presentació i Pi del Burgar- van participar en un taller pràctic per a aprendre a fer les maniobres bàsiques de reanimació cardiopulmonar davant una parada cardiorespiratòria, coincidint amb la vint-i-setena reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria (SCP).

De la formació, el jove Borja, de l’Escola Eduard Toda, assegurava que «em sembla molt bé que ens ensenyin com fer una RCP perquè si algun dia li passa algú i jo soc allí, pugui ajudar-la», mentre que el seu company Mohammed també va coincidir que «d’aquesta manera estem preparats per a actuar com més aviat millor».

Els següents són els passos a seguir per a realitzar una Reanimació Cardiopulmonar:

1. Verificar la parada cardiorespiratòria. «Abans d’acostar-nos a la persona hem de constatar que estem en un entorn segur per poder atendre-la», explica la pediatra i membre del Comitè de Reanimació de la SCP, Sílvia Zambudio.

2. Valorar si la víctima està conscient o inconscient: «En el cas que ho estigui, preguntar-li si està bé; si està inconscient, hem de comprovar si respira o no; i de no fer-ho estarem davant d’una parada cardiorespiratòria», detalla l’experta.

3. Telefonar al 112: per explicar la situació amb detall i confirmar que la persona no respira ni té coneixement.

4. Comprovar les vies respiratòries de la víctima: veure, escoltar i sentir.

5. Iniciar les compressions toràciques: «Han de ser de qualitat i tenir un ritme entre 100 i 110, s’ha de comprimir un terç del diàmetre del tòrax d’un adult, uns 5 cm, amb les mans entrellaçades col·locant el taló de la mà en el centre del pit», descriu la pediatra i instructora de Comitè de Reanimació de la SCP, Ester Castellarnau.

6. Insuflacions: amb la via àrea oberta (front-mentó) i el nas tapat. «En els programes escolars als nens no se’ls ensenya, perquè el més important són les compressions, ja que quan es para el cor les compressions contribueixen a què la sang circuli», expliquen els especialistes.

7. No interrompre: és important continuar amb les compressions fins que la víctima iniciï la respiració espontània o arribi l’ajuda especialitzada. «És molt important el temps de reacció, com més aviat millor, perquè com més temps passa el pronòstic empitjora; d’aquí la importància que la població en general tingui tots els coneixements per poder actuar in situ i el més aviat possible», afirma el pediatre de Reus i instructor de RCP, Josep Maria Barroso.

Per tot això, coincidint amb el Dia Mundial del Cor, el pròxim 29 de setembre, a l’Hospital de Reus es farà difusió dels hàbits cardiovasculars saludables i una demostració de RCP perquè «en cardiologia el temps salva vides».