Motivació i visibilitat, el futur de la recerca en infermeria

Segons càlculs de Col·legi Oficial d’Infermeres i d’Infermers de Tarragona (CODITA) la recerca infermera no deu superar el 5% del col·lectiu. És per això que, des de la institució, es reclama un major compromís i suport a la investigació. De fet, fa uns dies el secretari de CODITA, Gerard Mora, advertia que «actualment les infermeres que fan recerca ho fan més per vocació i compaginant aquesta tasca amb la seva feina clínica per disposar d’alliberaments que els permetin dedicar-se només al vessant investigador».

Una reivindicació que es va fer palesa també en el transcurs de la taula rodona Recerca infermera i resultats en salut, visibilitzem-la en el marc de la VIII Jornada d’Innovació i Recerca d’Infermeria 2023. Així el debat va comptar amb la participació de la Dra. Lídia Sarrió Colas, infermera referent a l’Àrea de Gestió del Coneixement. Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre (FPMTE); la Dra. Esther Rubinat Arnaldo, infermera de recerca en Cures en Salut GRECS Lleida; la Dra. Cristina Rey Reñones, tècnica de recerca de la Unitat de Suport a la Recerca de la Gerència territorial del Camp de Tarragona ICS, i com a moderadora la Dra. Estrella Martínez Segura, vocal de CODITA.

Així, sobre la situació actual de la recerca en infermeria, Cristina Rey recorda que «arran de la redacció del Pla Estratègic de Recerca i d’Innovació en Salut 2016 es va apostar perquè les infermeres poguéssim fer recerca, la qual cosa va suposar un punt d’inflexió a Catalunya perquè les professionals tinguéssim més suport per dedicar-nos a la recerca».

Més concretament, la també doctora en Biomedicina assenyala que «el pla contempla subvenciones que permeten que els professionals de la salut ajornin, durant un temps determinat, la seva pràctica assistencial per dedicar-se plenament a la recerca». Tanmateix, Cristina Rey indica que «com en altres disciplines de l’àmbit sanitari, avui dia no hi ha una tradició històrica en recerca infermera, si bé, cada cop més infermeres contemplen la investigació en el marc del seu àmbit d’actuació».

Cal destacar que Cristina Rey és la investigadora principal del projecte Tobbgest. «Compta amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III, i té com a objectiu avaluar una aplicació per a dispositius mòbils en la deshabituació del tabac de les dones embarassades», explica. Així mateix, també col·labora en altres projectes d’investigació com «una aplicació a la població de Mont-roig del Camp i Miami Platja per connectar a la ciutadania, entitats i l’equip de salut, i així promoure el benestar de la població».

Potencial i motivació

Per la seva banda, la Dra. Lídia Sarrió Colas, infermera referent a l’Àrea de Gestió del Coneixement. Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre defensa que, actualment, «hi ha molt de potencial i empoderament entre les infermeres que es dediquen a la recerca», a la vegada que trenca una llença a favor «tant de la recerca quantitativa com la qualitativa, per apropar-nos a les necessitats de les persones que són ateses».

D’altra banda, avui dia, diu que «hem de continuar trencant barreres i superar estigmes per ser reconegudes». En aquest sentit, lamenta que «els biaixos de gènere continuen dificultant que les dones es dediquin a la recerca». Sense anar més lluny, la Dra. Lídia Sarrió afirma que «coincidint amb la pandèmia de la Covid, moltes dones que feien recerca van deixar-la per atendre a les necessitats familiars, mentre que els investigadors van continuar fent recerca; llavors, hi ha estudis que alerten que en les investigacions dels pròxims anys hi haurà un biaix de gènere important».

Futur i visibilitat

Així, en relació amb el rol de la investigació en la formació dels futurs professionals d’infermeria, des del punt de vista de la infermera Cristina Rey, «ha de ser un dels pilars, no complementària, és a dir, ha de formar part de les bases del coneixement». Així mateix, recalca la urgència de visibilitzar la recerca «fent difusió dels resultats que obtenim en diferents mitjans, no només en les publicacions d’articles científics, sinó també entre la comunitat i la mateixa població».

Quant a la importància de donar impuls a la recerca en infermeria, la vocal de CODITA, Estrella Martínez Segura, diu que és rellevant per dues raons: «En primer lloc, perquè la disciplina, com a tal, es basi en l’evidència científica, això significa que s’ha de fer recerca per tenir un major accés a nous coneixements científics, i, en segon lloc, perquè des de l’atenció en salut a la ciutadania, tant en l’àmbit hospitalari, ambulatori, sociogeriàtric o en salut mental, necessitem mesurar i avaluar que tot allò que fem, dóna resultats».

Així mateix, Estrella Martínez remarca que «un dels reptes de futur és que les infermeres s’impregnin que la recerca és una funció més de la nostra tasca, per la qual cosa li hem de donar la importància i la visibilitat que es mereix; les infermeres hem de ser capaces d’aconseguir suport econòmic per als nostres projectes i liderar-los».

Espai i temps

Així mateix, Lídia Sarrió creu que «també és important, des de les institucions, oferir a les infermeres l’espai i el temps per poder fer recerca, així com sentir-te acompanyada».

Més concretament, la infermera referent a l’Àrea de Gestió del Coneixement. Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre afirma que «la recerca és una tasca lenta que, tot i donar resultats, requereix molta dedicació, perseverança, no frustrar-te, etc., per la qual cosa les investigadores i els investigadors hem de recolzar-nos en un equip de recerca disposat a unir el seu saber i el seu temps».

Així mateix, Lídia Sarrió diu que «compaginar l’activitat assistencial i la investigació no és impossible, sí complicat, però és necessari». Per acabar, conclou que «és difícil, si no et dediques a la pràctica clínica, que et plantegis qüestions per fer recerca, és a dir, és quan estàs a primera línia quan et planteges moltes preguntes, i ets conscient de les necessitats que encara hi ha per resoldre».

Més concretament, la infermera referent a l’Àrea de Gestió del Coneixement. Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre afirma que «la recerca és una tasca lenta que, tot i donar resultats, requereix molta dedicació, perseverança, no frustrar-te, etc., per la qual cosa les investigadores i els investigadors hem de recolzar-nos en un equip de recerca disposat a unir el seu saber i el seu temps».

Així mateix, Lídia Sarrió diu que «compaginar l’activitat assistencial i la investigació no és impossible, sí complicat, però és necessari». Per acabar, conclou que «és difícil, si no et dediques a la pràctica clínica, que et plantegis qüestions per fer recerca, és a dir, és quan estàs a primera línia quan et planteges moltes preguntes, i ets conscient de les necessitats que encara hi ha per resoldre».