Medicaments, precaució a l’estiu

L’estiu i les altes temperatures suposen un risc per a la salut, ja que la calor excessiva eleva les possibilitats d’afectar l’acció de certs medicaments. De fet, les altes temperatures, mantingudes de forma sostinguda durant un temps, poden tenir efectes sobre la medicació, especialment en el cas de medicaments per al tractament de malalties cròniques.

En aquesta línia, el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) , Toni Veciana, recorda que «existeixen prop de 680 principis actius, unes 7.000 presentacions autoritzades i dispensables en farmàcia comunitària, que requereixen un ús precautori durant episodis d’onada de calor».

Aquest és el cas de medicaments que afecten el funcionament del ronyó (amb especial precaució en aquells que per si mateix ja poden produir toxicitat renal, aminoglucòsids, ciclosporina, tacrolimus, etc.); medicaments que interfereixen amb els mecanismes de pèrdua de calor del cos (bé per reduir la sudoració o bé perquè disminueixin la dilatació dels vasos sanguinis de la pell); medicaments que afavoreixen la pèrdua d’aigua o electròlits; i medicaments que poden augmentar de manera indirecta la temperatura corporal.

D’altra banda, Toni Veciana també adverteix que «els medicaments fotosensibles s’han de protegir de la llum natural i artificial per evitar-ne el deteriorament, ja que les seves propietats físiques, químiques i farmacològiques poden canviar i fer disminuir l’eficàcia del fàrmac o, si no es donen les condicions adequades, poden ser tòxics i causar efectes secundaris».

Així mateix, cal distingir un altre concepte: la fotosensiblització induïda per fàrmacs que, en paraules de Veciana, «és la reacció adversa que es presenta a la pell com a resposta a la interacció de la radiació solar amb substàncies químiques que es troben a la superfície cutània després de l’administració tòpica o sistèmica dels fàrmacs».

Quant al tipus de reacció que poden provocar en la pell els medicaments fotosensibilitzants, i com podem identificar aquestes lesions, el president del COFT explica que «la fotosensibilitat es pot manifestar com a reaccions fototòxiques i com a reaccions fotoal·lèrgiques, en funció del mecanisme fisiopatològic i les manifestacions clíniques».

Així doncs, pel que fa a reaccions de fitotoxicitat cal destacar que «el fàrmac dipositat a la pell absorbeix l’energia lumínica i l’allibera a les cèl·lules cutànies danyant les seves estructures, actuant sobre l’ADN i/o les membranes cel·lulars», mentre que en el cas de les reaccions de fotoal·lèrgia, «per efecte de la radiació, el fàrmac es transforma en un fotoproducte amb poder antigènic que desencadena la reacció al·lèrgica per un mecanisme immune. La reacció de fotoal·lèrgia precisa d’un contacte previ amb el fàrmac fotosensibilitzant i un període de latència en el qual l’organisme se sensibilitza progressivament».

Tanmateix, Toni Veciana puntualitza que «generalment, les reaccions fotoal·lèrgiques es deuen a medicaments que s’apliquen tòpicament. Una vegada desenvolupada la reacció, també apareix amb l’administració del fàrmac per via sistèmica (oral o parenteral), es presenta amb persones amb determinada predisposició i la resposta depèn del sistema immunitari propi de cada individu».

Prevenció

Per aquest motiu, en el cas que s’hagi de prendre un medicament fotosensibilitzant, el president del COFT aconsella les següents mesures de precaució: «La primera és una mínima exposició a la radiació solar, sobretot durant l’estiu, inclòs l’exposició a les fonts artificials de radiació UV, seguida de la utilització de roba adequada, capells, gorres, ulleres de sol de qualitat òptica contrastada».

Així mateix, recorda que «les ombres poden reduir la radiació UV directa, però no la indirecta procedent de superfícies properes, com la neu, sorra, aigua i altres». D’altra banda, l’especialista indica que «els fotoprotectors tòpics poden complementar les recomanacions anteriors, especialment els d’ampli espectre, que protegeixen de les radiacions UV-A i UV-B. Alguns d’aquests protectors poden causar també fotosensibilitat a causa del contingut en àcid aminobenzoic, cinamats i benzofenones. No obstant això, els que contenen avobenzona, diòxid de titani o òxid de zinc es poden utilitzar sense problema, malgrat ser més efectius per a les radiacions UV-A».

Finalment, recorda que «en alguns casos, pot ser recomanable que si el medicament fotosensibilitzant és d’una dosi diària, administrar-lo a la nit. D’aquesta manera, es reduiria la concentració de fàrmac en els moments de major exposició a la llum solar».

Conservació

D’altra banda, des del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona recorden que la conservació adequada dels medicaments és fonamental perquè puguin mantenir la seva eficàcia. Per tant, no es poden guardar a qualsevol lloc, sinó que cal procurar mantenir-los en llocs secs i frescos. «No és aconsellable guardar-los al bany o a la cuina, on segurament hauran de suportar més humitat i canvis de temperatura; tampoc en llocs que estiguin a l’abast dels nens ni sota cap focus directe de llum o calor; i cal respectar les condicions de conservació recomanades pel laboratori que comercialitza el medicament i que es troben indicades a l’embalatge exterior», indica el president de la institució tarragonina.

En conseqüència, continua explicant, «normalment, els medicaments es poden mantenir a temperatura ambient (<25 °C), tret d’aquells que requereixin condicions especials de conservació; i si la temperatura a la qual s’han de mantenir els medicaments és inferior a l’ambiental, l’envàs ja adverteix que cal guardar-los a la nevera (2-8 °C). Alguns exemples són: les insulines, les vacunes, determinats col·liris, alguns antibiòtics...».

Finalment, també cal tenir en compte que «a vegades, les condicions d’emmagatzematge que necessita el medicament poden canviar a partir del moment en què es reconstitueix el preparat. És el cas de, entre d’altres, molts xarops infantils en forma de suspensió, que s’han de conservar a la nevera i durant un període limitat de temps, des que es fa la barreja amb aigua».