Rihihiu, al Montsià, s’expandeix per rellegir la tradició amb perspectiva de gènere i una visió contemporània

Generar un nou relat; una perspectiva rural; una actitud festiva i carnavalesca; el contacte intergeneracional; els intercanvis artístics; la recuperació de la memòria oral; una festa local amb impacte global; i la voluntat d’interseccionalitat.

D’acord amb aquests pilars se celebrarà la tercera edició del Festival Rihihiu. El certamen d’arts escèniques s’expandeix per la plana del Montsià, ja que, d’una banda, se celebrarà a Mas de Barberans, del 28 al 30 de juliol, i, de l’altra, a Santa Bàrbara (del 20 al 22 d’octubre). «En aquest voler arribar a Mas de Barberans hem descobert nous relats de memòria viva en relació amb el crit ancestral de la pagesia, amb l’objectiu de recuperar el patrimoni immaterial i repensar-lo des del punt de vista contemporani», va explicar la codirectora del festival, Zoraida Roselló. Així mateix, l’alcalde en funcions de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, va expressar la seva conformitat amb «l’ampliació de les fronteres, perquè a l’interior de la plana del Montsià som la mateixa gent i els mateixos costums».

Per la seva banda, la també codirectora, Anna Zaera, va detallar que «la nostra idea és descobrir aquests territoris, que percebem com espais entre pobles o paisatgístics, a través dels testimonis orals i veure com anys enrere eren espais que tenien molta més vida social, comunitària i lúdica».

En aquesta mateixa línia, les organitzadores intueixen que «precisament, com que eren territoris allunyats dels nuclis urbans, eren més propers a la dissidència i a la llibertat». Així doncs, tot i que la programació del Festival Rihihiu no està tancada, «a Mas de Barberans està vinculada al patrimoni i la creació comunitària, ja que és interessant recuperar la memòria local i convertir-la en una proposta escènica contemporània per gaudir de les nostres històries reversionades».

Actes

De fet, el 28 de juliol l’artista d’Alcanar Vicent Matamoros inaugurarà l’edició d’estiu del festival amb una acció sonora amb ‘cantadores’ locals entonant el crit del Rihihiu. «Sempre he treballat temes d’art sonor relacionats amb la memòria, el lloc i les vivències; llavors estic recuperant les memòries orals de la gent que ha viscut aquesta experiència, el que ha generat un concert en el qual conviuran les veus en off amb unes ‘cantadores’ que reproduiran els cants des de diferents espais, perquè s’entengui el que era el cant per aquelles persones que el van viure i perquè els espectadors el puguin també sentir», va descriure Vicent Matamoros.

És per això que la responsable del Museu de la Pauma, Pepa Subirats va emfatitzar que «l’espai viscut ens uneix a tots», i es va mostrar partidària «de la recerca sistemàtica» com a punt de partida per a la creació.

El mateix dia, el cantant, músic i performer Adriano Galante presentarà el nou àlbum Toda una alegria. En canvi, el dissabte 29 de juliol a la tarda, l’artista transgènere Graham Bell liderarà una cercavila queer i transfeminista amb banda de música i cors participatius, amb un espectacle que fusionarà la cultura popular i la crítica social. A la nit, Joana Gomila i Laia Vallès presentaran Així Deçà, mentre que la companyia de circ Eia escenificarà Espera, una proposta coreogràfica en una atmosfera que transporta a un lloc fora de temps.

Per a l’edició d’octubre a Santa Bàrbara està confirmat el concert del quartet de clàssica Accent Ensemble, liderat per la soprano tortosina Cecília Aymí. D’altra banda, la cantant, compositora i productora Marina Herlop, una de les màximes exponents de la música electrònica al nostre país, oferirà un concert en el qual transformarà la seva formació musical clàssica en pura avantguarda.

Per tot això, la delegada del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Victòria Almuni, va destacar que «Rihihiu és interessant perquè fomenta la creació, és a dir, no es tracta només de portar la cultura de fora a les zones rurals, que això està molt bé, sinó propiciar que des de les zones rurals es creï cultura, la qual cosa necessita ajuts econòmics per donar estabilitat a les iniciatives» i va remarcar «la transversalitat de barrejar l’acció artística amb la memòria viva».