Ser dona, negra i immigrant al Regne Unit

Ser dona ja és prou difícil en segons quins contextos; ser una dona negra ho complica encara més i ser dona, negra i immigrant o filla d’immigrants pot ser tot un maldecap. Aquesta realitat és la que explica Bernardine Evaristo a la novel·la Nena, dona, altres, publicada per primer cop en català per La Segona Perifèria, una història de dotze dones que busquen situar-se en el món. L’Amma, la Dominique, la Shirley, la Penelope... Totes són africanes que van emigrar al Regne Unit en busca de millor vida, d’unes oportunitats que se’ls negaven als seus països. Això no obstant, un cop al país de destinació hauran d’aprendre a sobreviure amb el fet de ser dones i negres.

«D’aquesta novel·la me n’agraden moltíssimes coses. En primer lloc, ens explica unes vides i unes realitats que no havien estat gaire tractades literàriament, les de diverses generacions de dones negres britàniques, filles de la immigració i de la classe treballadora. En segon lloc, els matisos i contradiccions amb què dota les seves respectives personalitats. Els ideals de totes elles sovint es veuen confrontats i modulats per la vida, en majúscules perquè, al capdavall, Nena, dona, altres ens parla de vida, de la complexitat, dels canvis que tota persona, de tota condició, experimenta al llarg del temps que li ha estat atorgat», ressalta Miquel Adam, editor de La Segona Perifèria.

El punt de partida de la novel·la és l’Amma, la qual reflexiona sobre la seva trajectòria, les seves peripècies fins a convertir-se en una dramaturga d’èxit. I ho fa tot arribant a l’estrena del seu últim espectacle, a un teatre de Londres. A partir d’aquí, cadascuna de les protagonistes, sovint enllaçades entre si, tindrà el seu propi capítol en què explicaran les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors, amb diferències de classe entre elles, així com generacionals o d’identitats.

Així les coses, racisme, feminisme, patriarcat, política, sexualitat i violència sexual, relacions i el fracàs o l’èxit seran l’eix que les unirà, amb un missatge de sororitat. «Aquesta novel·la només defensa una tesi: que davant dels vaivens de la vida, davant la seva duresa i complexitat, sentir-se acompanyada ho és tot. El més important és estar juntes».

Destaca, tanmateix, l’estil de l’Evaristo. Frases sense punts, trencades de sobte, per continuar en la següent línia. En aquest sentit, Adam comenta que «al principi, pot sobtar, però aviat t’hi acostumes. És un estil orgànic, musical, que produeix l’efecte misteriós d’introduir-te ben endins dels pensaments d’aquestes dones».

Publicada el 2019 per Hamish Hamilton, la novel·la va guanyar el Premi Booker el mateix any. En Miquel Adam considera que «esmenem un error del sistema, publicant-la. No podia ser que no poguéssim llegir tot un premi Booker en català, el primer que guanya una autora afrodescendent».