Festivals Terres de l’Ebre, un segell d’identitat

Una plataforma col·laborativa, que identifica, mostra i fa d’altaveu de tots els festivals adherits amb l’objectiu d’emprendre accions conjuntes que permetin amplificar la visibilitat i la viabilitat dels projectes culturals, així com rendibilitzar recursos i generar noves audiències. Aquesta és la raó de ser del segell Festivals Terres de l’Ebre, una iniciativa de Col·lectiu Cultura.

Avui dia, la marca suma quinze festivals adherits: A Cel Obert, Artèria Tortosa, DeltaChamber Music Festival, Deltebre Dansa, EbreLumen, Eufònic. Festival d’arts sonores i visuals, FRONT. Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, In-FCTA, Jornades Musicals de l’Ermita de la Pietat, Les Nits de Tyrika, Músiques en Terres de Cruïlla, Proto-FEST, Rihihiu, Terres Travel Festival i TOCA’M.

De fet, fins al diumenge se celebra a Tortosa el festival TOCA’M, que inunda els carrers i places de músiques que emergeixen del talent de pianistes professionals i amateurs. Així mateix, una altra de les iniciatives que té lloc aquests dies és la tercera edició d’EbreLumen, el festival de videomapping a la natura de la Ribera d’Ebre.

Durant la presentació a Roquetes de la marca Festival Terres de l’Ebre, la directora i CEO de Col·lectiu Cultura, Xènia Gaya, va recordar que «la idea va néixer fa sis anys quan, buscant finançament i patrocini per a diferents festivals, les marques i institucions ens deien que estàvem en un territori petit i llunyà, per la qual cosa el retorn era molt pobre».

Llavors, lluny de quedar-se de braços plegats, Xènia Gaya va explicar que «vam crear fa un any Col·lectiu Cultura -una empresa de les Indústries Culturals- amb la idea de visibilitzar els i les professionals del sector i crear iniciatives per impulsar aquesta acció. Així, la marca Festivals Terres de l’Ebre és la primera iniciativa per tenir una veu comuna».

D’altra banda, la directora de Col·lectiu Cultura va admetre que la marca neix de la necessitat: «Si recuperem la primera enquesta que vam fer als professionals, les coincidències es van reafirmar en què l’aposta podia ajudar a superar barreres com la difusió, el finançament i el reconeixement com a membres actius, de valor i de transformació».

«A les Terres de l’Ebre l’any 2022 teníem 27 festivals; òbviament, no tots liderats per gestors que tenen una implicació econòmica i professional, però realment d’igual valor, ja que són motivats per joves que volen transformar i impactar a través de la cultura», va asseverar la directora de Col·lectiu Cultura.

Pel que fa a l’impacte econòmic, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta congreguen una oferta cultural que reuneix a més de 200.000 assistents i té un impacte econòmic pel territori de més de 2 milions d’euros anuals. Al respecte, el politòleg i membre del Think Tank Terres de l’Ebre, Angel Mesado, va explicar que «el principal repte que ens posen els empresaris i les empresàries del territori, en tots els sectors, és atraure i retenir talent; i per fer-ho, el fet de comptar amb una oferta cultural rica i variada, és crucial perquè té una contribució molt forta a la cohesió social i la qualitat de vida».

Potencial

Segons la directora de Col·lectiu Cultura, Xènia Gaya, «a les Terres de l’Ebre l’any 2022 teníem 27 festivals».

Així mateix, va ressaltar que «els festivals i el sector cultural tenen una presència homogènia a les quatre comarques, per la qual cosa poden jugar un paper crucial en l’articulació del territori i la generació d’una veu única i amb personalitat».

És en aquest context que la marca Festival Terres de l’Ebre es proposa -en paraules de Xènia Gaya- «treballar per aconseguir els indicadors que demostrin que som importants i necessaris». Així mateix, va fer una crida a «la implicació de les institucions públiques i empreses, perquè podem demostrar el retorn en xifres i dades, però ho hem de fer de manera sostenible, hem de generar confiança».

Multidisciplinarietat

Per la seva banda, la project manager de Col·lectiu Cultura i Festivals Terres de l’Ebre, Inma Alavedra, va destacar que «una de les característiques de la marca és la multidisciplinarietat dels festivals, és a dir, n’hi ha que parlen de festes tradicionals des d’una perspectiva de gènere, d’altres de música contemporània, cinema en clau social, música clàssica, projeccions on la tecnologia arriba a la natura, etc. Des de fora del territori, no som conscients d’aquest ventall de manifestacions culturals; per això la importància de donar-li visibilitat i atreure públic per gaudir d’aquesta cultura contemporània».

Fer pinya

En aquesta línia, el director de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, Nete Vericat, va destacar que la marca «contribueix a fer pinya i veure’ns com a complementaris els uns amb els altres, és a dir, la suma dels festivals engrandeix el territori i li dona més identitat».

Per la seva banda, els directors de Proto-fest, el Festival de Música de Tortosa, Cecília Aymí i David Matheu, van valorar que «la salut cultural de les Terres de l’Ebre es troba en un punt àlgid, ja que hi ha una proposta ferma i diversa, repartida al llarg de tot l’any amb festivals d’un gran interès cultural» i que «presenten una combinació peculiar entre propostes innovadores i aprofitament del patrimoni natural i cultural, que van des de iniciatives arrelades a la terra fins a d’altres d’una actualitat intensa».

Així mateix, els directors del festival FRONT. Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, Elisendra Trilla i Oriol Gracià, van destacar «l’oportunitat de teixir xarxa» i «de visibilitzar els festivals fora del territori per buscar nous públics».

I en aquesta idea, Xènia Gaya va assegurar que «la gent recorda un terç del qual escolta, un 50% del que llegeix i el 100% del que sent. I nosaltres, els que treballem en la cultura, provoquem i fem sentir». «Som una marca que està feta de persones, sobretot de persones que transmetem i comuniquem amb altres persones, i això és el que volem que sigui la Marca Terres de l’Ebre», va concloure.