«El silenci és violència», la campanya institucional de la Generalitat pel 25N
Impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminisme, la campanya vol trencar el silenci i la complicitat de tota la societat, però en especial dels homes, davant la violència masclista
«El silenci és violència». Aquestes paraules són les que clama la campanya institucional del Govern per aquest 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que busca interpel·lar tota la societat, però en especial els homes, per tal que trenquin la seva complicitat davant les violències masclistes i s’impliquin activament en la seva denúncia i prevenció.
La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, va presentar la campanya i va demanar la implicació als homes «que se senten incòmodes amb el masclisme, que no volen tolerar cap tipus de violència, i que davant les violències masclistes volen traduir aquesta incomoditat en acció» i va afegir que «per això demanem a la població catalana que davant les violències masclistes trenquin el silenci i s’impliquin, actuïn, parlin, truquin, per ajudar-nos a acabar amb aquesta vulneració de drets humans».
Així doncs, la campanya vol posar de relleu que la lluita contra les violències masclistes «no és només responsabilitat de les dones, sinó de tota la societat, perquè la violència masclista és un problema social que requereix la implicació de tothom. S’ha acabat el temps de callar». Així de clara va estar la consellera i va afegir que «ens enfrontem a una necessitat de canvi social i cultural profund, on cada persona ha d’assumir el seu paper per acabar amb aquest problema sistèmic», si es vol acabar amb les violències masclistes.
A més, Menor va recordar que «la violència masclista és molt més que l’agressió física». «Tothom sap identificar una agressió física o una agressió greu, i tothom sap que això és violència masclista, però sovint estem patint situacions de violència constant, banalitzada i invisibilitzada que limiten les nostres vides», va afegir, i va destacar que «això és també el que volem reflectir en aquesta campanya».
Els elements publicitaris
La campanya presenta quatre gràfiques en què tres homes i una dona observen una escena de violència masclista. El seu objectiu és que la població de Catalunya s’impliqui i no miri cap a una altra banda quan presencien una agressió. Es busca que actuïn, que parlin, o que truquin al telèfon d’atenció a les violències masclistes 900 900 120. Tant si és testimoni com si la persona ha viscut violència masclista, l’atendran. Aquests cartells es poden veure a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat i del metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a més de a les xarxes socials i als mitjans de comunicació escrits i digitals.
A més, la campanya també compta amb dos espots, que representen dues escenes quotidianes. Es vol apel·lar al conjunt de la societat, tant a les persones joves com a les més adultes, perquè s’adonin que la violència masclista no és només l’agressió física, sinó també un comentari sobre la roba o compartir fotos sense consentiment. La violència pot ser verbal, digital, i també psicològica, econòmica, obstètrica, sexual o vicària, entre altres. Aquests dos espots es podran veure a les televisions locals i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, igual que la falca, que es passarà a totes les principals ràdios de Catalunya, així com en l’àmbit digital.
Telèfons d’ajuda
La campanya també recorda que qualsevol persona que sigui testimoni o visqui una situació de violència masclista, pot trucar al 900 900 120, telèfon gratuït i confidencial, on professionals expertes en violència masclista, tant psicòlogues com juristes, acompanyen i assessoren de manera personalitzada cada cas. En casos d’emergència, cal trucar al 112.
Pe últim la consellera, Eva Menor, va compartir unes paraules de Gisèle Pelicot: « la vergonya ha de canviar de bàndol». Per això, va insistir, «volem activar la consciència col·lectiva de la societat, perquè entre totes i tots combatem la permissivitat que hi ha amb tots els missatges masclistes que han estat acceptats en el nostre dia a dia i que són generadors de violència».