Roc Muñoz és l’alcalde de la Canonja des de l’any 1997, un municipi que s’estima i pel qual ha treballat intensament, conscient del seu potencial. Un polític com els d’abans, amb un discurs proper, idees clares i una solvència que li atorga el seu caràcter i de la seva experiència.
Geni i figura, parlem amb ell de l’estat de la indústria química local, d’inversions i de l’estat del municipi vers el sector en un any que ha celebrat les noces de plata com a alcalde.
El Centre Català per la Descarbonització de la Indústria és una de les apostes del sector. Com es troben actualment les negociacions amb la Generalitat?
Nosaltres vam fer un oferiment d’uns terrenys i una proposta d’un espai per acollir-lo. Es tracta d’un centre que treballarà en la captura de CO2, les tecnologies per aplicar l’hidrogen verd al sector industrial, així com el desenvolupament i la implementació de biocombustibles, tot facilitant la millora mediambiental a la zona i la sostenibilitat. Si rebem un senyal positiu de la Generalitat de Catalunya perquè el Centre Català per la Descarbonització de la Indústria es pugui construir a la Canonja, començarem a treballar de pressa.
On són aquests terrenys que ofereix la Canonja?
Estan ubicats on es troba actualment l’antic club Vicente Ferrer, als peus de l’N-340 i a l’entrada del municipi. Allà es podria situar perfectament aquest espai, facilitant-ho tot enderrocant l’antic edifici i també unes naus, propietat de l’Ajuntament de la Canonja que es troben al costat, perquè es pogués construir el nou Centre.
Creu que la química és prou segura a la província?
I tant, crec que la química és molt i molt segura. De fet, crec que ho és molt més que moltíssimes de les activitats que es fan al Camp de Tarragona. Potser no és tan palpable ni visible, però hem de recordar que qualsevol carrer de Barcelona contamina més que les fàbriques de la química.
Entén la preocupació ciutadana, tenint en compte la quantitat d’indústria i la proximitat amb els espais urbans...
Això de la proximitat és molt relatiu: sense anar més lluny a Alemanya hi ha poblacions que tenen les fàbriques a tocar dels espais urbans. Per exemple, a Ludwigshafen es troba la central més gran de BASF, que se separa amb la ciutat on viu la població pel riu Rin de Manheim i una carretera de quatre carrils, típica del país. I per això, com nosaltres, compten amb estàndards de seguretat molt potents.
Lamentablement, fa 3 anys vam patir una desgràcia com la d’Iqoxe i per això s’ha de treballar perquè hi hagi encara més seguretat i hem d’estar ben alerta perquè successos així no passin més.
Quines inversions són necessàries al sector?
Crec que ara seria necessari que portin plantes que tinguin un valor afegir. Les plantes clàssiques ja no vindran a Tarragona perquè aquestes ja es destinen a països menys desenvolupats. Nosaltres el que necessitem en l’actualitat són plantes amb produccions superiors per a poder créixer més.
Encara amb la ressaca de les recents eleccions municipals potser és aviat per pensar-ho, però considera que el nou equip de govern s’hauria de plantejar els impostos de la química?
La veritat és que ho tenim clar: els impostos de la química no es replantejaran mentre estigui actiu el nostre conveni amb Tarragona. A més, no és possible variar-ho a la baixa.
Fa pocs mesos el govern central va aprovar un Reial Decret per les xarxes de distribució tancada, que feia temps que reclamaven. Com ho valora?
Ho valoro molt positivament, ja que era el que es buscava i el que es pretenia. Potser hi ha alguna veu de la química, més especialista en el tema, que diu que es podria millorar o que es podria fer d’una altra manera més concreta, però certament és una qüestió que es reclamava de feia molt i potser això ens ha donat més temps a pensar en més coses. Però que ho hagin aprovat per fi després de demanar-ho tant, trobo que és molt i molt positiu i que hem de tirar endavant treballant intensament en aquest sentit.