L’empresa Infosa s’ha vist forçada a modificar l’accés a les Salines de la Trinitat, a la punta de la Banya del delta de l’Ebre.
Les inundacions constants i la inestable situació de l’istme del Trabucador ha deixat inoperativa l’entrada actual a les Salines i s’ha fet retrocedir entre 7 i 40 metres cap a l’oest, construint un nou vial de 300 metres.
El director de la Fundació Salines Marines, Cristian Jensen, ha lamentat les Salines han perdut un 10% d’extensió (120 ha) amb la regressió del Delta i ha recriminat que la causa és «la inacció de l’Estat». «Estem comprant temps fins que les autoritats decideixin què fer al litoral deltaic», ha afegit. Infosa ha tornat a reclamar «una sortida marítima d’emergència».
El camí d’accés a les Salines de la Trinitat, a la Ràpita (Montsià), s’ha modificat per complet. «És una adaptació a la no acció de l’Estat», ha criticat Cristian Jensen, de la Fundació Salines Marines impulsada per Infosa, l’empresa que les gestiona. Entre les alternatives del projecte s’ha executat la que recupera el vial antic, parcialment sobre els cristal·litzadors i desmuntant l’actual.
De fet, el camí s’ha mogut entre uns 7 i 40 metres cap a la badia dels Alfacs, per situar-lo més allunyat de mar obert i de la platja. Aquesta opció és la tenia «menys impactes ambientals sobre els valors objecte de preservació, entre els quals les àrees de nidificació, hàbitats i paisatge». Com s’ha publicat al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) d’aquest dimarts, l’informe d’impacte ambiental del projecte determina que no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient.
Obres en la recta final
La traça del nou camí té una longitud de 546,83 metres, amb una amplada de 6 metres i superfície total d’afecció de 3.280 metres quadrats. De fet, els treballs consisteixen a recuperar l’antic camí d’accés, aprofitant un tram d’un camí històric existent abans de l’any 1945, que s’ha allargat. Al final d’aquest tram s’ha reconstruït, dintre la connexió de pas, un camí que encreua una zona de la badia dels Alfacs fins a arribar a la zona de sorra.
L’obra comporta l’aportació de 5.173,71 metres cúbics de nous materials. S’ha millorat l’amplada i la cota i també s’han instal·lat tanques noves per evitar l’entrada de depredadors. Les tanques han rebut una subvenció del parc natural del Delta de l’Ebre. Les obres van començar fa una setmana i s’allargaran encara uns dies. El cost va a càrrec d’Infosa.
El camí usat fins ara ja ha quedat ple d’aigua i, molt probablement, les constants inundacions i l’arena n’esborrin el rastre. «El mar se l’estava menjant i no hi havia alternativa», ha explicat Jensen. «El que ens garanteix aquesta obra,
aquest nou camí, són uns anys de continuar mantenint l’activitat a dintre de les serines de la Trinitat, si no es fa res», ha insistit.
Solucions més que conegudes i reivindicades
Les solucions que es reclamen per aturar la regressió a la punta de la Banya són també mesures per «recréixer» el litoral, amb més sorra i zones d’esmortiment dels temporals que evitin que l’aigua «piqui» al camí, i sobretot que es «garanteixi l’estructura de tota la zona de les Salines de la Trinitat i de la costa», per l’impacte econòmic que suposaria acabar amb l’activitat salinera i l’impacte que això tindria en els valors naturals, històrics i culturals que representen.
Des d’Infosa també recelen que es pugui replicar al delta de l’Ebre el model dels Països Baixos, Alemanya o Dinamarca, però també acceptarien «mesures dures». «Que l’Estat digui què cal fer, però la inacció no és vàlida perquè la reculada és permanent», ha advertit Jensen. Infosa també reclama de fa temps «un pantalà», «una sortida marítima» de les salines, sobretot per a situacions d’emergència, cada cop més habituals quan es trenca i s’inunda la barra del Trabucador. «És un projecte molt important per a nosaltres, que tenim guardat i congelat, però falta trobar alternatives, no podem només utilitzar el Trabucador», ha recordat el director de la Fundació Salines Marines.
Jensen ha insistit que cal protegir i conservar l’istme perquè és «una barra geològica» de resguard dels agricultors, dels aqüicultors dels Alfacs, o del port de la Ràpita i el sector turístic i marítim. Mentre no es fa res, l’Illa de Buda «ha perdut quatre quilòmetres d’hàbitats naturals, protegits i d’interès prioritari» i a Niño Perdido «ja hi ha cases sota l’aigua». Jensen també ha assenyalat que les Salines de la Trinitat no escapen de la regressió i han perdut 120 hectàrees del miler que disposaven.