«¿Y ustedes quieren ser curas? ¡Están loquitos!». És el que els va dir el Papa Francesc a quatre joves tortosins quan els va rebre en audiència privada el passat agost. Adrià Castelló, Eric Casanova, Ferran Almendros i Pol Navarro són quatre joves tortosins universitaris que ja tenen clara la seua vocació: ser capellà.
Ara estudien ADE, Història, Filosofia i Dret. Quan acaben, passaran al camí del sacerdoci. La seua història és particular ja que tres d’ells no provenen de famílies religioses. D’alguna manera, als quatre l’experiència de la vida els ha portat cap aquí. Viure de prop la mort d’un familiar o una pròpia malaltia els va fer plantejar-se moltes coses. Adrià Castelló, per exemple, va estar hospitalitzat quan tenia 12 anys i va estar un any a un hospital de dia en un centre psiquiàtric. Aquell moment va ser un abans i un després a la seua vida.
«Em vaig aferrar a la fe i després, el fet d’anar estudiant i coneixent gent m’ha fet veure que no és sols un flotador sinó que és una vocació. D’alguna manera em sento cridat», explica al Diari el jove de 19 anys, estudiant de segon de Filosofia. La seua família és agnòstica, però respecta la seua decisió, si és la que el farà feliç. «Jo feia anys que ho sentia al meu interior, i realment ha sigut una mica com sortir de l’armari».
Per a Castelló, la societat actual viu en el temps de la indiferència, d’aquí que per exemple a les esglésies entren pocs joves. «La gent no busca que la seua vida tingue un sentit. Allò que importa és el superficial, el present, el carpe diem. Tot això es contraposa amb l’Església. El seu missatge principal és que les persones troben un sentit a la seua vida, és l’Evangeli», exposa. «He conegut molts capellans i he vist que són feliços. Viuen amb senzillesa però la seua vida està plena de sentit. Dediquen la seua vida a ajudar els altres. A mi m’agradaria ser així: ajudar els altres perquè puguen viure la seua vida de la millor forma».
Castelló anava el passat estiu a un congrés de filosofia a Roma, i va animar un dels altres joves tortosins —tots quatre són amics— a sumar-s’hi. Aprofitant la visita a Roma, van consultar al capellà tortosí Jordi Bertomeu si podien enviar-li al Papa una postal signada. Bertomeu és un dels principals oficials del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, i investiga casos d’abusos sexuals a Llatinoamèrica, sent un home pròxim al Papa. Bertomeu va exposar el cas al Sant Pare i aquest, en sentir que eren quatre joves que volen ser capellans, va oferir-se a rebre’ls personalment. Dit i fet, els quatre van reservar l’avió i el Papa els va rebre a casa seua, a Santa Marta.
«Al principi no sabíem ni què dir, del nerviosos que estàvem. Després per trencar el gel vam explicar-li què estudiem, el que els mou per ser capellans... I li vam portar pernil salat, ja que vam pensar que de rosaris ja en tindria molts».
El que més va sorprendre els joves era la proximitat del Sant Pare: «quan pots conèixer algú tan influent penses que estarà per damunt teu. I en canvi la sensació que vaig tenir amb el Papa és que no hi havia una dialèctica de poder, sinó que era com parlar amb el teu avi. Parlava des de l’experiència i del que sentia, però no des del poder. Ens va impactar la seua senzillesa. I era molt divertit, feia moltes bromes», detalla el jove tortosí.
Després la conversa va girar al voltant de les principals angoixes i dubtes que senten, la por de ser finalment un dia capellà i trobar l’església buida, com poder donar les gràcies a Déu per tenir una vida completa o com ser capaços en el dia a dia de portar amor i alegria malgrat les dificultats.
La lliçó del Papa va ser clara: viure la vida amb alegria, no tancar-se en els fanatismes, ser lliures i sortir a ajudar els altres. Segurament serà difícil que se’ls oblide.
