El paisatge del Delta canvia de color, del blau lluent al verd i d’aquí al daurat i al terrós, una paleta que depèn del cicle de l’arròs. És en aquest escenari on la Montse Sérvulo té cura, des de fa més de trenta anys, a la Ràpita, dels arrossars que proveeixen d’aquest cereal a Damm per elaborar la seva cervesa més emblemàtica, l'Estrella.
Quan la Montse agafa les espigues, quan mira cap a l’horitzó entre els moixons aquàtics, ningú no diria que no porta allà tota la seva vida. Però no és així, ja que des de ben jove va canviar la comptabilitat i l’amor pels llibres per un altre tipus d’amor, el del seu marit. «Quan em vaig casar, tot i ser de la Ràpita, no en sabia res, del cultiu de l’arròs. Treballava en una llibreria i el meu món era diferent, però per amor s’aprèn tot!», diu la Montse, la qual va deixar d’ensumar el paper per olorar la natura, sempre canviant. Ara, trenta-dos anys després, encara manté aquesta «connexió preciosa» amb uns arrossars que proporcionen un dels ingredients que tan especial fan l’Estrella Damm.
«Estic enamorada del meu territori i de la meva feina», comenta, feliç, tot recordant que fruit d’haver conegut el seu home ha pogut «enfortir el vincle emocional amb el passat familiar de mon iaio, que era pagès i tenia camps d’arròs». De fet, quan la Montse passeja entre els arrossars, fa un viatge en el temps, cap a la seva infància, una època en què mai no hauria imaginat que la seva vida futura giraria al voltant d’aquells camps del Delta i que gaudiria tant de la vista que ofereixen els camps, ara inundats, ara erms. «Dono gràcies d’haver nascut en aquesta banda de la Ribera, perquè tot i que també som Mediterrani, tenim una ànima especial que es transmet en la bellesa de la terra i el paisatge», manifesta cofoia.
Els camps d’arròs que la Montse tant estima ofereixen un ingredient clau per a l’Estrella Damm, que aporta la frescor i el caràcter mediterrani que la diferencia d’altres cerveses, que la fa única. I «justament perquè molta gent desconeix que amb l’arròs també es fa cervesa», considera que «encara cal fer molta feina per posar en valor aquest component que ens ofereix la terra».
Una terra de la qual la Montse i el seu marit tenen cura amb afecte, amb delicadesa, amb dedicació. Per tot plegat, la Montse no es planteja cap altra forma de vida que no sigui aquesta: «He tingut ofertes de feina, però les he rebutjat totes. Quan em vaig casar no em va suposar cap esforç fer-me pagesa, és més, va ser tot un regal», rememora.