Què hi ha darrere les cortines de l’obra La Importància de ser Frank? El que el públic pot veure és la punta de l’iceberg, i al darrere hi ha un muntatge enorme que comença molt abans de la seva exposició. L’obra està coproduïda per La Brutal i el Teatre Nacional de Catalunya, i acabarà la seva gira aquest divendres, 22 de març, a Tortosa, després d’haver estat rodant arreu de Catalunya des de principis d’any.
Dedicació, esforç, talent i passió. Quan aquests quatre elements s’ajunten l’explosió pot ser increïble. I si a això li sumes un bon text, l’espectacle serà imparable. Tot comença amb l’elecció del projecte. Segons explica al Diari la productora de La Brutal, Teresa Parés, cada text que s’escull té un punt especial, i no hi ha una característica comuna entre tots ells. «El que sí que puc dir és que hi ha un factor evident, i és que el director ha de tenir ganes de dirigir un text i li ha d’interessar especialment. Ho posem en comú entre tots, però al final és ell qui té l’última paraula. Però a banda d’això, hi ha molts factors decisius i que són particulars de cada projecte».
La importància de ser Frank és un clàssic d’Oscar Wilde, una crítica clara a la societat d’aquell moment, a la doble moral. De fet, Wilde va ser tancat a la presó després d’escriure aquest text, precisament perquè la crítica a la societat era molt evident.
Des de La Brutal han preparat una adaptació musical i festiva d’aquesta comèdia càustica contra les convencions socials. Una obra que ara arriba en forma de faula actual i musical, amb tocs típicament mediterranis i música en directe interpretada pels mateixos actors. «El que hem fet ha estat canviar un detall que ens ha permès introduir la música. En l’obra original, una de les dues noies escriu un diari. Doncs en aquest cas, hem fet que escrigui cançons, i aquí és on introduïm la música en un espectacle de teatre» explica Parés, la qual aclareix que «no és un musical, però és un espectacle amb molta música».
Des de La Brutal treballen amb dues línies molt clares: adaptacions de clàssics, com és aquest cas, o textos d’autors contemporanis. Segons Parés, aquest factor porta que, al final, «les posades en escena són molt contemporànies, la revisió dels clàssics sempre passa per modernitzar-los, sobretot en estètica i aspecte». L’elecció de l’equip artístic és, per tant, un factor clau en les seves obres. «És un dels primers passos i dels més importants, perquè realment ho comencem a treballar molt abans de començar els assajos».
Una de les parts essencials d’una obra són els seus protagonistes. Segons Parés, l’elecció de l’elenc d’actors que sobre l’escenari generen aquesta màgia especial no és sempre igual. «Molts cops el director té molt clar quin càsting o quins actors vol. Però per exemple, en aquest cas, el David Selvas tenia clar una part del repartiment, però també es va fer càsting, concretament per al paper que ocupa la Paula Jornet, el de la Paula Malia i per al del Miki Esparbé».
Tancament de gira
El Felip Pedrell de Tortosa tancarà aquesta gira que tants somriures ha dibuixat mentre ha anat girant arreu de Catalunya. «Per part nostra, sempre que generem un projecte la idea de la gira hi és, perquè entenem que és important que les coses surtin de la capital». Des de La Brutal sempre s’intenta comprimir al màxim el temps de gira, «per assegurar-nos que no haguem de fer substitucions d’actors. Que de cop a un actor o actriu li ofereixen una feina millor i hagis de canviar el repertori. Treballem molt per intentar que això no passi». De fet, la gira va començar el 22 de gener i han estat fent de dos a tres funcions per setmana, amb un total de 19.
«És considerat un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet, una obra que arriba a molts públics diferents i la gent s’ho passa molt bé», destaca Parés.
