«Sempre tindreu obertes les portes de l’Església urgel·litana»

A Tivissa, els set dies de la creació també han estat, aquesta setmana passada, els set dies en què pràcticament no hi ha hagut cap veí que no hagi entrat en una conversa sobre l’ordenació episcopal i la presa de possessió com a bisbe coadjutor d’Urgell de Josep-Lluís Serrano Pentinat, el passat 21 de setembre. Així, els mateixos carrers on les anècdotes d’aquesta «històrica cerimònia», com la qualificava el seu alcalde, Joan Cedó, van córrer durant tota la setmana passada, eren per on apareixia, aquest passat diumenge, el fill il·lustre d’aquesta població per presidir, com a bisbe, la primera eucaristia a l’església de Sant Jaume; «a casa teva», en paraules del jove rector tivissà Rubén Garcia.

Aquesta joia de l’arquitectura gòtica es convertia, d’aquesta manera, en l’epicentre d’una celebració orquestrada durant tota la setmana per la parròquia i el consistori, i s’omplia a vessar –com a la Seu d’Urgell, amb cadires supletòries– per a rebre el nou prelat, ovacionat durant una emotiva entrada pel passadís central del temple. «Permeteu-me donar les gràcies a tots els tivissans i comarcans que m’acompanyeu –assenyalava Serrano durant l’eucaristia–, i, en especial, a les dues germanes missioneres de la caritat provinents de Moçambic, on vaig començar la meva tasca servint a la Santa Seu», el 2012.

Aquest episodi, però també altres com els de la seva formació sacerdotal en pobles de la diòcesi que eren representats en la seva consagració episcopal, van ser determinants perquè «el jove que, mentre la majoria jugàvem a futbol, es dedicava a nodrir-se espiritualment rodejat de llibres», tal com el definia Cedó, es convertís «en tota una institució religiosa i política», afegia. Uns llibres, com els de Sant Joan de la Creu, als quals tornava a al·ludir, com ho va fer a la Catedral de la Seu d’Urgell, el bisbe Serrano.

Amb el cor present a Tivissa, però amb la ment ja en l’Església d’Urgell, la celebració era amenitzada per un cor parroquial que feia les delícies dels assistents i comptava amb constants referències al papa Francesc per part de Serrano. «Avui el pontífex està beatificant a Anna de Jesús, una deixeble de Santa Teresa de Jesús», deia l’eclesiàstic tivissà en referència a un orde, el de les monges carmelites, que Serrano Pentinat va conèixer de la mà de Josep Maria Subirats, el rector de Tivissa que ràpidament va veure en ell una vocació especial per servir a l’Església catòlica.

Així, doncs, l’eucaristia era l’avantsala d’un aperitiu a la plaça de l’Església de la localitat en què cadascun dels veïns hi podia incorporar gastronòmicament allò que sabés cuinar. «Així ho vam decidir durant el viatge de tornada amb motiu de la seva ordenació com a bisbe coadjutor –remarcava una de les veïnes de la població, implicada en el pelegrinatge diocesà que va donar escalf a Serrano Pentinat–, i durant aquesta setmana hem suggerit una llista de menjars perquè no tot fossin truites de patata».

Això passava abans que tant el poble de Tivissa com el consell parroquial, un dels més actius d’aquesta diòcesi, fes entrega de diversos obsequis al prelat, com ara una rèplica de l’església parroquial feta de resina i un quadre amb el paisatge de Tivissa «per a tenir-nos ben presents en el teu prometedor pontificat a la Seu d’Urgell», com remarcava l’alcalde des del presbiteri. «Tots i totes sabeu que les portes de l’Església urgel·litana estaran obertes sempre que ho necessiteu», responia, al seu torn, Serrano, al final de l’eucaristia.