Les Terres de l’Ebre han perdut 11.000 habitants censats en els últims cinc anys. El 2012, la població era de 191.826 persones i el 2016, de 180.855, segons dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya.
No és una baixada significativa –altres regions de Catalunya també perden població–, però posa de manifest una preocupació recurrent al territori ebrenc: la lenta pèrdua de població, malgrat l’arribada d’immigració, derivada d’una població cada cop més envellida i de l’emigració d’una part de la gent jove que a l’Ebre no troba oportunitats laborals.
Les comarques de l’interior de les Terres de l’Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, viuen més directament el fenomen perquè formen part d’un àmbit rural i històricament amb poca població.
La Terra Alta va tancar el 2016 amb 11.761 habitants dividits en 12 municipis, ha perdut prop d’un 10 per cent de la població enfront dels 12.713 habitants del 2012. La Ribera d’Ebre, al seu torn, ha caigut dels 23.867 habitants del 2012 als 22.688 habitants del 2016.
Els respectius consells comarcals són conscients de la situació i multipliquen esforços per evitar-ho, concretament per frenar que la gent jove formada marxi de manera definitiva i per intentar atraure gent jove de tornada a casa.
Una de les eines és el programa ‘Retorna’, desenvolupat pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS) de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Es tracta d’una plataforma digital (retorna.odisseujove.cat) que busca el retorn i la inserció laboral dels joves a les zones rurals.
Els joves amb titulacions universitàries o formació de grau superior poden donar-se d’alta per tal de promocionar-se i trobar feina en una comarca rural. A la vegada, les empreses hi poden accedir per cercar perfils professionals.
El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre també disposa d’un servei d’emprenedoria, dins de la Xarxa Emprèn de la Generalitat, que al llarg del 2016 va atendre 137 emprenedors de la Ribera d’Ebre. Entre altres, els emprenedors poden accedir a informació i orientació, assessorament diversos, formació, així com suport a la consolidació del seu projecte durant els primers tres anys de vida de la iniciativa empresarial.
Des de l’ens comarcal també s’ha donat suport a la creació de 12 noves empreses, principalment del sector serveis i agrícola. La majoria dels projectes els han engegat persones joves inscrites al programa Garantia Juvenil que va demanar la subvenció destinada a l’autoocupació que es preveu en la seva situació.
«Tenim una preocupació gran per la gent jove que marxa i no hi ha retorn. Ens diuen que tenim poc atur, però això és així perquè també tenim menys població activa», admet el president del Consell de la Terra Alta, Carles Luz.
A banda del programa ‘Retorn’, compartit a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta presentarà aviat una plataforma per tal que la gent jove de la comarca que estudia o treballa fora «conegui les oportunitats laborals a la Terra Alta i, si volen, puguin tornar-hi».
Altres línies d’actuació a la Terra Alta es concentren a revalorar els productes agroalimentaris per fomentar inversions –especialment en el sector del vi–, potenciar energies renovables com la biomassa i aconseguir l’arribada de la fibra òptica a la comarca per oferir òptimes telecomunicacions. «Nosaltres no tindrem ports i aeroports però no podem renunciar a les autopistes de la informació!», reclama Luz. La Ribera d’Ebre coincideix en la mateixa demanda, avui hi ha municipis que no disposen de cobertura 3G de telefonia mòbil en algunes àrees.
D’altra banda, la Ribera ha fet una aposta ferma pel turisme i aquesta setmana ha conegut l’atorgament d’un ajut superior al milió d’euros per millorar les infraestructures del sector al voltant del sender GR-99.
