Un informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) relaciona la darrera disminució de l’ocupació a les Terres de l’Ebre amb la pèrdua de població activa dels últims anys. Així, la reducció de l’índex d’atur d’un 17% registrada entre 2011 i 2016 –l’últim període estudiat- coincideix, a diferència del que succeeix a la resta de Catalunya, amb una disminució de la població activa de més de 9.800 persones.
Segons el director del CELIR i coautor de l’informe Reducció de l’atur i migracions recents a les Terres de l’Ebre, Juan Antonio Duro, el territori no només ha experimentat una major pèrdua de població immigrant durant aquests últims anys, sinó que, sobretot, veuen agreujada la seva situació per una estructura poblacional envellida i l’emigració de molts joves que marxen a estudiar i s’estableixen, per la manca d’oportunitats laborals, a altres llocs de Catalunya.
A més, tal com expressa aquest informe elaborat per Duro juntament amb Josep Maria Piñol, de la Fundació URV, cal tenir en compte el component d’emigració selectiva dels joves, que es manifesta en bona mesura en l’evolució de la població per grups d’edat, negativa en els col·lectius joves. Una bona part d’ells marxen de les Terres de l’Ebre, en el seu conjunt, per estudiar, i acaben fixant la seva residència en el lloc on estudien i sovint troben la primera feina. En aquest sentit, l’àrea Tarragona-Reus és un punt d’assentament de primer ordre.
El territori ebrenc presenta limitacions en la creació d’ocupació, i per aquest motiu, tal com proposen des de l’estudi, és fonamental «impulsar polítiques per a la competitivitat econòmica i empresarial, incloent-hi mesures adients per a l’aterratge de noves activitats en nodes estratègics i amb el suport de factors complementaris com un millor sistema de mobilitat pública». La continuïtat en les dinàmiques d’emigració selectiva de la població més preparada, exposen, «fa necessari reflexionar sobre la inversió i les polítiques formatives en origen, donat que si no generen prou impacte acaben redundant en benefici de les zones receptores».
Diàspora Ebrenca
Aquest mes d’abril tindrà lloc el primer esdeveniment organitzat pel col·lectiu anomenat Diàspora Ebrenca, una agrupació de persones de les Terres de l’Ebre que viuen o treballen a Barcelona i que han decidit unir-se en aquesta iniciativa per generar un nou espai de diàleg des d’on establir vincles d’anada i tornada entre el territori i el principal nucli urbà del país. «Hi ha persones que no tenen ja tanta relació amb l’Ebre i d’altres que pugen i baixen cada setmana», expliquen.
L’objectiu d’aquest col·lectiu és fer xarxa, contribuir al debat i la reflexió sobre diferents temes d’actualitat i també de fons entre persones de diferents àmbits professionals que puguin oferir visions complementàries sobre temes tan diversos com la identitat, la distribució territorial, la creació artística, la política o les perspectives de gènere. Des del col·lectiu expliquen que es tracta d’un espai comunitari («la idea de comunitat és més present a l’Ebre que a Barcelona») per reflexionar i analitzar. «Hi ha visions més optimistes respecte a les Terres de l’Ebre, afirmant que hi ha iniciatives i que s’estan movent més, i d’altres més pessimistes que creuen que és un territori decadent i que sempre ho serà», expliquen.
La propera trobada, un sopar-tertúlia amb el títol ‘Cruïlla o perifèria’, serà el 26 d’abril a la Casa Mariol, a Barcelona, amb Amparo Moreno i Germà Bel.
Creixen els tarragonins i ebrencs residents a l’estranger
Un total de 22.298 ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen la seva residència a l’estranger, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l’1 de gener d’aquest 2018. Una xifra que suposa un creixement interanual del 7,6% respecte a la del passat 2017, amb 21.418 ciutadans comptabilitzats, i que al seu torn ja incrementava en un 7,53% la de 2016. El padró d’habitants a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment fora de l’Estat, que tenen la nacionalitat espanyola –tant si és l’única nacionalitat que tenen com si no- i l’últim municipi al qual han estat inscrits és a Catalunya. D’acord amb l’Idescat, el creixement ha estat general a totes les comarques. Especialment important ha resultat en el cas del Tarragonès –amb 8.116 inscrits, dels quals 5.460 a la ciutat de Tarragona, i un augment del 2,68%–, així com el Baix Camp –5.151 i una evolució positiva de l’1,7% respecte al passat 2017–. Altres comarques amb un important nombre de població vivint a l’estranger però amb una evolució més moderada són el Baix Penedès, amb 2.565 persones i un augment el 0,95%; el Baix Ebre, amb 2.394 i un 0,79%; el Montsià, 1.472 i un 0,49% més; o l’Alt Camp, amb 1.175 ciutadans i un 0,39%. A la cua d’aquesta llista figuren la Conca de Barberà, amb 767 ciutadans i un 0,25% d’increment; la Ribera d’Ebre, amb 681 persones i un 0,23%; el Priorat, amb 393 i un lleuger 0,13%; i la Terra Alta, amb un total de 266 registrats i un imperceptible increment del 0,09%.
