<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La força de les dones al País Valencià

Les guerres són situacions transgressores i les dones sobresurten en el sentit d’emancipació amb treballs a rereguarda i funcions civils i, fins i tot, militars dins el patriotisme social. Lluitant a favor de la llibertat i dels valors democràtics

30 julio 2023 20:40 | Actualizado a 31 julio 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Vaig conèixer la Dra. Rosa Monlleó Peris, de la Càtedra d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I de Castelló, prolífica escriptora, feminista i investigadora històrica, al Congrés Internacional de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, celebrat el passat març a les Terres de l’Ebre.

Estava coordinat pel Dr. Josep Serrano Daura, organitzador de convencions culturals de la guerra civil del 1936-39, que rememora fets històrics, alguns poc estudiats o silenciats pel franquisme. A les Terres de l’Ebre, a Tortosa, Gandesa i Móra, el Dr. Serrano, professor de la Universitat Internacional de Catalunya, convoca catedràtics, intel·lectuals, historiadors i investigadors de diferents matèries sobre la Guerra Civil.

Durant tres dies, aquestes poblacions viuen els entrellats de la Batalla de l’Ebre, explicades per reconeguts especialistes d’arreu del món.

La cruïlla de camins de Gandesa era l’objectiu capital de la contraofensiva d’aquell 25 de juliol del 1936, quan pretenien ocupar-la les tropes lleials a la República. El Congrés rememora les malaurances de milers de joves dels dos exèrcits que deixaren la pell a l’Ebre: Pàndols, Cavalls, els Quatre Camins, la Punta del Cucut, les Gaetes, Camposines, la Vall de la Torre i la Picosa.

Dos exèrcits, lleial i colpista, que s’enfrontaren durant tres mesos, com a preàmbul de la 2ª Guerra Mundial i prosseguint les guerres fratricides espanyoles del segle XIX. Enfrontament de dos bàndols, uns seguidors de la República i altres pel feixisme alemany i italià, i millor armats. Resultat: pobles destruïts pels bombardejos, com Corbera o el Pinell, gent patint barbàrie, brutalitats, misèria i terror.

Aquesta Batalla fou el final d’una terrible guerra que portà la repressió, l’exili, camps de concentració i la desesperació d’alguns episodis oblidats intencionadament por «Los 40 años de Paz». Són temes d’estudi per evitar que mai més tornin a esdevenir.

En aquest congrés entre altres ponències va sorgir la tasca desenvolupada per les dones a la Batalla de Llevant, explicada per la Dra. Rosa Monlleó que, si fa no fa, la contribució femenina, fou semblant a la Batalla de l’Ebre. Malgrat que de la zona de Gandesa ocupada pels italians i franquistes a la retirada d’Aragó a partir del 1er. d’abril, la majoria dels civils republicans havien fugit a l’altre costat del riu per evitar represàlies.

La doctora Rosa Monlleó Peris és catedràtica d’Història i Memòria Democràtiva de la Universitat Jaume I de Castelló, prolífica escriptora, feminista i investigadora

A les terres valencianes, amb l’aliança del PP i l’extrema dreta, revifa el fenomen que es va viure en l’època de Franco. Amb la transició a la democràcia, i la innegable bona intenció dels negociadors, uns com a guanyadors i els altres com a perdedors, es restituí la Constitució i l’autonomia, i els drets individuals i col·lectius com a poble. Immediatament imperava la bona fe entre drets i esquerres i l’afany de restaurar les llibertats arravatades.

Però no es canviaren les estructures d’estat, mantenint jutges, tribunals, policies, sense exigir responsabilitats pels delictes de sang. Passats els 40 anys i escaig, reapareix amb l’aliança dels extremistes el fantasma repressor amb desig d’anul·lar els drets inalienables del poble valencià.

La Biblioteca Pública de Borriana n’és l’exemple anticipat del que hem de viure properament. Serà la llengua, les llibertats democràtiques, l’ensenyament i la voluntat destructiva de la idiosincràsia. Vet aquí el perquè de la importància de la conferència que va donar la Dra. Monlleó aquella tarda del 5 de maig, al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre; ho ratifica en un dels seus escrits: «He de reconèixer que la meva generació –els que vam nàixer en els anys quaranta i cinquanta- ha sigut privilegiada perquè vam lluitar contra la dictadura franquista i ens esforçarem perquè s’implantara una cultura democràtica, es respectara la nostra llengua i la cultura valenciana i, a més a més, volíem que es resignificara el paper de les dones en aquesta nova etapa. En les últimes dècades hem intentat corregir allò que ens els primers anys de la democràcia no es va fer bé; reconèixer les víctimes del franquisme i tornar-los la dignitat, és a dir, parar la temptació d’oblidar i exigir el dret de recordar...».

La Dra. Monlleó m’ha enviat el llibre Estratègies militars i diplomàtiques a la Batalla de Llevant, on ella, amb conjunció amb els Drs. Vicent Grau i Alfredo Fornas, han dirigit la publicació d’un excel·lent volum on hi participen una vintena d’intel·lectuals especialistes explicant la victòria republicana d’aquell front des de diferents vessants: les operacions militars, les batalles aèries, l’ofensiva sobre València, la defensa de la regió de Mora de Rubielos, l’estudi documental de les posicions defensives, l’estratègia del general Franco per controlar Vinaròs i arribar a la Mediterrània, els moviments diplomàtics del conflicte a Espanya i a Europa, els soldats al front de guerra, les vivències dins les poblacions, el cost humà de la guerra i la mobilització de les dones a la rereguarda. Un recull històric de 900 pàgines on s’explica amb pèls i senyals com mai s’havia documentat la contesa.

Vull incidir en la comunicació de la Dra. Monlleó del passat 5 de maig. Resulta edificant el comportament d’aquella voluntariosa gent que va lluitar per defensar la democràcia i l’actual retorn paradoxals de l’esperit inquisitorial del pacte polític.

En aquella conferència, va explicar que les guerres són situacions transgressores i les dones sobresurten en el sentit d’emancipació amb treballs a rereguarda i funcions civils i, fins i tot, militars dins el patriotisme social.

«Des del començament del conflicte bèl·lic la propaganda arriba a tots els grups socials i es produeix una febre de servir per part de les dones davant la situació que crea l’alçament del juliol del 36... primer són els homes els que destil·len valentia, decisió i seguretat... i les dones col·laboren molt directament amb la Creu Roja i el Socors Roig Internacional, i des de l’espai privat de la família ixen a l’espai públic per ajudar les tasques socials...van mostrar un gran esforç per a preparar queviures i roba per als soldats...dones que viuen en municipis situats prop de la primera línia de foc que cuinen menjars per a la tropa o els comandaments militars... de vegades, els soldats són allotjats en la llar pròpia; llaven llençols per als hospitals i les infermeres curen i reconforten els ferits. S’envien uniformes i mantes a l’avantguarda, confeccionats per les dones en fàbriques tèxtils o en casa...»

En definitiva la força de les dones lluitant a favor de la llibertat i els valors democràtics vedats durant segles.

Actualment amb l’acord polític al País Valencià, a bon segur, desitjaran tornar a silenciar les voluntats d’un poble que cerca en les seves arrels la fortalesa d’un passat gloriós. La Dra. Monlleó deixa petjades i haurem de lluitar fortament per no permetre que el feixisme les destrueixi.

Comentarios
Multimedia Diari