Conèixer «l’Àfrica real», amb una mirada conscient i sense prejudicis. És el que proposa Pili Millan amb el seu projecte Piks on Safari, de viatges responsables a Tanzània i Zanzíbar.
Aquesta ulldeconenca vivia a Barcelona i treballava en el sector dels viatges quan, als 32 anys, en un moment de ruptura i de canvis a nivell personal i professional, decideix deixar-ho tot i marxar a Tanzània.
En un primer moment va viatjar amb unes amigues però després s’hi va quedar, recorrent aquest país, Zanzíbar i Kènia, i fent un voluntariat. «Mai m’agrairé prou haver-me donat el plaer de viatjar sola», afirma.
D’aquella experiència, però, no recomana els voluntariats, «ja que en la majoria dels casos estan plantejats com un negoci, no són coherents amb el país i t’encarreguen tasques que sovint no són útils». Segons assegura, cal superar «el síndrome del salvador blanc».
Un cop establerta, i aprenent la llengua swahili («la que comparteixen tots els habitants, encara que cadascuna de les 120 tribus del país té la seua pròpia», explica) es va proposar donar a conèixer la «Tanzània real», amb propostes personalitzades, «res a veure amb els viatges dels grans touroperadors internacionals», i que, sobretot, tinguin un bon impacte en la població local.
Un imprescindible són els safaris, amb rutes, entre altres, pel Serengeti. Però per conèixer la vida allí, es proposen recorreguts alternatius en bicicleta, tallers on una veïna mostra la cuina local a casa seua, classes de danses de la zona, senderisme... A més, els viatges de Piks on Safari repercuteixen en diversos projectes socials, com les flors Maua fetes per dones Massai contra la mutilació genital femenina; o Beyond Suncare, una organització que fa crema solar per a gent africana albina, entre d’altres.
A Tanzània, Pili Millan ha conegut la seua parella, Henry Mwakajumba, director i guionista audiovisual amb qui ha tingut dos fills: Huru (que significa lliure en idoma swahili), de 20 mesos; i Nile, pel riu Nil, que va nàixer a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa el passat mes d’agost. Ara passen una temporada a Ulldecona, però la seua idea és viure a cavall entre Catalunya i Tanzània.
Henry preveu estrenar properament una pel·lícula sobre la violència de gènere, que porta per títol Lost and Found.
Unint les dues professions de la parella, Piks on Safari ofereix també suport per fer rodatges audiovisuals a Àfrica.
Sèrie online
A més, durant la pandèmia de la Covid-19 va sorgir la idea de fer una sèrie online on expliquen la seua vida, els contrastos que s’han anat trobant i com és realment Tanzània. Quan són allà, viuen a la ciutat de Moshi, amb vistes al Kilimanjaro.
En un dels episodis, per exemple, Pili aprèn amb una veïna, Mama Junior, com carregar els fills a l’esquena, portar gerres d’aigua al cap o fer un plat típic de la zona, el ugali, una espècie de polenta.
Un altre dels episodis narra l’arribada de la parella a Catalunya i el que més sorprèn en Herny és que no troba ningú -o molt poca gent- pels carrers i les carreteres. «On és tothom?» es pregunta. I és que, tal i com relata, la vida a Tanzània es fa al carrer.
També el van colpir imatges com les dels salts de migrants a la tanca de Melilla.
Pili i Henry es proposen trencar estereotips tant dels europeus envers els africans, com a la inversa (per exemple, molts veïns seus a Moshi creuen que ella, pel sol fet de ser blanca, té diners). I tot plegat, sempre amb un gran somriure a la boca.
La sèrie ‘Mi vida en Tanzania’ explica la seua experiència vital i professional
La parella té dos fills de 20 i 6 mesos i vol viure a cavall entre Tanzània i Catalunya
