Mig centenar de torres, talaies i talaiots dels Països Catalans s’han encès simultàniament amb bengales de fum per denunciar el drama migratori del Mediterrani. Una de les torres participants ha estat la de la Carrova d’Amposta, una fortificació que ha canviat la funció original de guàrdia per la sensibilització. La iniciativa, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, pretén donar un «toc d’alerta» per tractar qüestions com la integració i l’acollida dels immigrants, a la vegada que reivindica el patrimoni cultural i històric. A les Terres de l’Ebre, Tortosa s’afegeix enguany a la iniciativa en una data que coincideix amb la caiguda de la ciutat en mans dels franquistes. L’acte vincula la defensa dels drets humans amb la memòria històrica.
L’acció d’encesa simultània de torres, talaies i talaiots és una iniciativa nascuda el 2016 a Mallorca, que s’ha anat escampant arreu dels Països Catalans. En el cas de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) coordina la iniciativa, que té un doble objectiu; d’una banda, la sensibilització de la ciutadania envers el drama humanitari del Mediterrani i de l’altra, el reconeixement i posada en valor del patrimoni històric i cultural.
La directora de l’IRMU, M. Carme Jiménez, ha reivindicat el canvi de rol de les fortificacions, per deixar de tenir una funció defensiva per convertir-se en «fars de llum» per a les persones que emigren. «El fet que un cop l’any fem aquesta acció difícilment canviarà tot el que està passant, però és un moment per fer un toc d’alerta i conscienciar-nos per treballar temes migratoris des del vessant polític i social, com és el cas de la integració o l’acollida d’immigrants», ha apuntat a l’ACN.
La implicació d’entitats de diferents àmbits també és un dels aspectes que destaca l’organització d’aquesta iniciativa. Pel que fa a la Torre de la Carrova d’Amposta, un cop més han estat els membres de la Colla de Diables Lo Minotaure d’encendre les dues bengales de fum vermell que han recreat la comunicació amb la fortificació veïna de Campredó, que també s’ha afegit a la proposta. Han complementat el programa d’activitats el Cor de La Lira Ampostina i la Coral Aquae de la Unió Filharmònica, que han interpretat el cant ‘Viatge a Ítaca’.
En un origen, la Torre de la Carrova va viure el seu moment més gloriós a l’edat mitjana, quan va tenir una funció de control sobre el riu Ebre. Tant aquesta com la resta de fortificacions repartides a la línia marítima permetien garantir la protecció del territori. Tot i això, amb el pas dels anys, la societat ha anat adaptant l’ús de les edificacions a les necessitats de cada moment. N’és un exemple aquesta torre ampostina, que també va servir per gestionar una explotació agropecuària. Actualment està declarada bé cultural d’interès nacional.
Més d’una vintena de torres catalanes
En el cas ebrenc, enguany s’han sumat altres municipis i fortificacions, com és el cas de Tortosa o la Torre dels Moros de la Ràpita. A la capital del Baix Ebre, el calendari ha fet que l’encesa coincideixi amb la data en què les tropes franquistes van prendre la ciutat. Una coincidència que s’ha vinculat amb l’acte de sensibilització i memòria històrica. Al conjunt dels Països Catalans han estat una quarantena els municipis que s’han adherit a la iniciativa, que es repetirà aquest dissabte a la tarda en diverses localitzacions, com ara Batea, Tortosa, Vila-rodona i la Sénia.
A més, enguany s’han sumat torres, talaies i talaiots de la Catalunya Nord (Prats de Molló), el País Valencià (Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Saix, Agost, Teulada, Petrer, Elda, Novelda, Monòver i El Pinós) i l’Aragó (Areny de Noguera, Montanyana, Viacamp-Lliterà, Lluçars i Benavarri), que han elevat la xifra d’aquestes fortificacions a mig centenar.
