Cori Calero va néixer a Lleida l’any 1975 en el si d’una família que s’estima molt la natura. És periodista i divulgadora científica, especialitzada en periodisme ambiental i en el canvi climàtic. Recentment ha publicat el llibre Si el cel es tornés vermell. El canvi climàtic, conèixer-lo per combatre’l, que ja va per la tercera edició. Cal llegir-lo per estar ben informat sobre l’escalfament global i els seus efectes i poder actuar en conseqüència. Una de les estrelles convidades més destacades de l’edició d’enguany del Delta Birding Festival era Cori Calero. Estava previst que fes una conferència sobre l’emergència climàtica i segur que ho hauria fet amb rigor científic i de manera que tothom pogués comprendre aquest tema complex. També havia de signar el darrer llibre que ha escrit. El motiu de la seva absència està més que justificat, ja que aquests dies es troba a La Palma, cobrint en directe la informació sobre el volcà Cumbre Vieja per a TV3. De fet, ahir al migdia, vam haver d’interrompre l’entrevista perquè es va obrir una nova boca del volcà.
Finalment, la seva presència al Delta Birding Festival ha estat impossible. Com valora aquest esdeveniment?
M’ha fet molta llàstima perdre-m’ho perquè penso que fan una feina molt bona de divulgació i de protecció. Sens dubte, divulgar és donar a conèixer i donar a conèixer és aprendre a estimar i, per tant, aprendre a protegir. Per això, considero que és un esdeveniment molt important i espero que segueixi existint molts i molts anys. A més, per sort, últimament s’està notant una afició més gran per l’observació d’aus i d’altres animals i estan augmentant les visites a la natura. Per això hi ha actituds incíviques i irrespectuoses que ara s’han multiplicat, però en el cas dels observadors d’ocells acostuma a ser tot el contrari.
Aquests darrers dies vostè està a La Palma informant en directe per TV3 de l’activitat del volcà Cumbre Vieja, un fenomen de la natura fascinant i dramàtic al mateix temps. Per vostè què ha estat el més impressionant fins ara?
D’una banda, és un fenomen natural que tenim poques vegades l’oportunitat de veure i que és brutal en tots els sentits, tant per la capacitat de destrossa que té com per la gran força que et demostra que té la natura. Aquest fenomen m’està ensenyant que ni tan sols la ciència és capaç de preveure que passarà en cada moment, ja que la natura no respon a cap ciència exacta i està molt per sobre de la capacitat dels humans. I això és així per molt que de vegades ens creiem que ho podem superar tot i que estem per sobre de tot. De fet, aquesta prepotència és el que ens està portant al canvi climàtic. D’altra banda, hi ha l’altra cara de la moneda: m’ha impressionat, i no ho oblidaré mai, com de dur és per als habitants d’aquesta zona perdre-ho tot, fins i tot el modus vivendi i el paisatge de generacions.
És més adient parlar de canvi climàtic o d’emergència climàtica per referir-nos al problema més gran que afronta la humanitat?
A mi m’agrada fer servir el terme «canvi climàtic d’origen humà» perquè d’acord amb l’últim informe de l’ONU estem davant d’un canvi 100% d’origen humà, ja que no hi ha cap causa més que el provoqui. També em sembla bé parlar d’emergència climàtica per què ens diu que hem d’actuar ja. De fet, els científics diuen que hem d’actuar abans que acabi aquesta dècada o si no ja no podrem frenar els efectes d’aquest canvi climàtic.
Quins efectes del canvi climàtic es poden comprovar ja?
Està claríssim que ja podem comprovar efectes del canvi climàtic. A Catalunya ja tenim un escalfament d’1,6 graus i de 2,4 de mitjana a l’estiu. O sigui, això té efectes molt bèsties: els estius duren més; les estacions ara no són tan clares, i la fenologia, que es refereix als ritmes de la natura, ha canviat com, per exemple, la nidificació dels ocells o la floració de les plantes, tot i que les espècies miren d’adaptar-se a la nova situació i aquesta és una preocupació molt gran dels ecòlegs; els fenòmens meteorològics extrems s’estan tornant més intensos i més freqüents; els incendis; la sequera; les inundacions, com la recent d’Alcanar. Per tant, ja estem notant els efectes i això va a més.
Si el cel es tornés vermell. El canvi climàtic, conèixer-lo per combatre'l hauria de ser el llibre de referència del jovent que secunda els Fridays for future i de tothom. A més de llegir el seu llibre i, per tant, prendre consciència de la situació, què podem fer per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i evitar una catàstrofe?
Enguany hem esgotat tots els recursos de la terra a data 29 de juliol, mentre que quan jo era petita s’esgotaven per Nadal. Per tant, s’ha d’aturar el creixement, que ens pensem que és infinit, ja que els recursos que necessitem per créixer són finits, són de la terra. També hem de canviar els nostres hàbits, ja que podem triar a qui votem, què consumim, com ens movem... Hi ha moltes decisions que són a les nostres mans. A més, hem d’aprendre i estar ben informats, ja que amb més coneixement tenim, més protecció. I és necessari fer pinya, fer front tots junts al canvi climàtic. Tot i això, en Jordi Solé Ollé, un físic expert en canvi climàtic, em va dir un dia que el més important seria que tots fóssim més empàtics, ja que això podria frenar el canvi climàtic. Però la humanitat continua amb molta prepotència i molt egoisme.
