Homenatjar persones que han tengut una tasca destacada en la nostra construcció cultural ens fa més cultes, perquè ens ajuda a saber d’a on venim, qui som i, alhora, quins són els nostres referents. Així, per exemple, a Godall, han homenatjat el lingüista creador de la normativa moderna de la llengua, dedicant-li un carrer. Altres pobles pròxims, com Santa Bàrbara, la Sénia o Tortosa, han fet el mateix, entre els més de dos-cents carrers totals del domini lingüístic, dedicats al lingüista de Gràcia. Localitzats aquests, sobretot, a Catalunya, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. Res a dir a la Franja ni al País Valencià, tampoc a l’Alguer. Distribució que es recull a l’obra compartida Lingüistes pel carrer https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Lingüistes-pel-carrer-estudi-i-proposta-didactica.pdf https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/camins/ruta-ling-carrer/index.html.
La Mercedes Cervera Nofre, o de la Ismaela del Forn, també de Godall, no té un carrer, però té la finca del mas de Cervera o la dels Borxos, a Merades, nucli inicial de Godall, amb el gaudi del paisatge, de la terra, en definitiva, del locus amoenus que ens enxampla l’esperit i la riquesa dels mots. Les tardes de recerca dialectològica, marit i muller, Eduardo i Mercedes, i de vegades Josefa, la mare d’ella que havia estat mestra a la Galera i a Balada —amb una vivor mental destacable als seus gairebé 90 anys—, responien puntualment i acurada les qüestions que la investigació requeria. Una de les troballes més singulars fou la resposta cursos a la diarrera —compartida aquesta amb l’aragonès— i anotada al Diccionari català-valencià-balear, de Mn. Alcover i Francesc de Borja Moll Casasnovas, a Tortosa, València, Menorca i Eivissa. El significat de cursos el podem relacionar amb el flux que corre, en aquest cas la naturalesa de la deposició quan tenim diarrea. Ja Tit Livi (59aC-17dC), a Història natural 11.230, l’empra en el mateix sentit per a anomenar la menstruació, menstrui cursus, o a Itàlia podem documentar un medieval cursus ventris . En català, el llatí CURSUS ha donat força derivats que, evidentment, denoten la idea de moviment o, encara que no ho pressentim, l’ètim ho indica: corrípies, escorrenties, excursió, corsari, córs > cos, cursa... A Tarragona hi ha, per exemple, el carrer Cos del Bou que fa referència a un lloc de trànsit, sense cap sentit anatòmic i, també, a l’Aragó, per exemple, a Fortanete «calle Coso», entre molts d’altres llocs a on localitzaríem un nomenclàtor homònim.
A la resta de comarca del Montsià les respostes van ser:
diarrera: a tota la comarca
caguetes: Alcanar, Sant Joan del Pas, les Ventalles; cagueroles: la Ràpita
Aquestes últimes a partir del lexema cag- i amb sufix diminutiu. Fins i tot, a Alcanar vam anotar caguetes murcianes. Juntament amb l’anomenada cursos, a la Galera també vam obtindre una resposta única amb cambres, creada sobre l’accepció del nom comuna. Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat II:45) ho explica a partir de cambres privades en què hi havia un espai per a la femta i d’aquí que aquestes cambres depositàries dels excrements passessen, en un cas de sinècdoque, a ser sinònimes també de diarrera.
A Godall, la Mercedes ens va facilitar la coneixença d’un altre informant amb avantpassats familiars canareus, Pepe Lleixà Garriga, i d’ell vam arreplegar el testimoni per a l’etnotext, d’un altre flux, en aquest cas el xampany anomenat «Pilatos» i també del «Montecaro». Alhora, vam saber de la fabricació del sabó «Pilatos», ambdós productes ja desapareguts:
«Lo sabó més bo que es feia de tocador se dia ‘Pilatos’, que eren unes pastilles ovalades perfumades, allò es dia ‘Pilatos’ i después també lo mateix nom del sabó lo va posar al xampany, al millor xampany li va posar ‘Pilatos’. Era el mateix amo, i el sabó, allavons, l’atre sabó corrent li posava «Ce hatxe», que era el nom d’ell, que era Ceferino Huerta. [...] Allavons, al xampany, a un atre, l’etiqueta hi posava ‘Montecaro’, pero lo millor era el ‘Pilatos’».
Josefa, Pepe, Eduardo, Mercedes: les veus de Godall que, en discret homenatge, ens han servit per a completar el fris del parlar d’un poble que reïx i avança, ressonen pel preciós paratge de la font de l’Arboç, amb tot de llums cromàtiques de la primavera d’hivern que ens rega la font de Cap d’Àsens, les Clapisses, el tossal Redó, la Solsida, les Sorts i els Correnxins... Gràcies per la vostra saviesa de la llengua. Des del més amunt, ens escolteu i reviuen, per vosaltres, paraules de Godall, que ens heu deixat.
