Una cinquantena d’esturions han sigut alliberats aquest dimecres al riu Ebre, a Tivenys, en el marc del projecte Life Migratoebre. Es tracta del segon alliberament d’aquest projecte pilot. El desembre del 2023 ja es van reintroduir 44.
Aquest projecte europeu treballa per a la recuperació d’aquesta espècie, que es va extingir a mitjans del segle XX a conseqüència de la sobreexplotació pesquera, igual que en altres rius del Mediterrani, i de la construcció de barreres als rius on habiten, que han limitat la seva biologia i reproducció. Els esturions, més enllà de ser coneguts pel caviar, són una de les espècies de vertebrats més antigues que viuen al planeta: es remunten a l’època dels dinosaures. Els adults poden arribar als dos metres, pesar més de cent quilos i viure uns cent anys, tot i que la mitjana està en 50.
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha valorat molt positivament la posada en marxa del projecte i ha remarcat «la importància de la restauració d’aquesta espècie que s’havia extingit». Ara la intenció és «anar fent més alliberaments a mesura que des de França puguin anar augmentant-ne la reproducció fins que es pugui consolidar una població viable al riu Ebre».
Sargatal també considera que els resultats positius en la reintroducció de l’esturió mostren el bon estat de salut del riu Ebre.
Els 50 esturions que ara s’han alliberat han estat, des del 14 de novembre, a les instal·lacions del Centre d’aqüicultura de l’IRTA, on s’estaven aclimatant. Durant aquest període, se’ls han implantat una marca externa i emissors d’ultrasons, perquè investigadors del CERM puguin fer el seguiment dels seus moviments durant un mínim de 6 mesos, fet que donarà informació sobre el seu comportament a l’Ebre.
A més, com ha detallat el director científic del projecte i coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la Universitat de Vic, Marc Ordeix, també s’han instal·lat boies a la mar per fer-ne un seguiment. Dels esturions que es van alliberar l’any passat, una tercera part va romandre a l’estuari de l’Ebre fins a finals de gener i dos terços se’n van anar a la mar immediatament. «Hem instal·lat unes boies amb uns receptors al mar per conèixer el seu comportament marí, que potser és l’etapa més desconeguda d’aquesta espècie», ha explicat Ordeix.
També des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Jaime Castañer de Diego, de la Subdirecció General de la Biodiversitat Terrestre i Marina, ha recordat que el projecte Life MigratoEbre ha sigut un treball «i un estudi de molts anys» i ha destacat la importància d’aquest tipus d’iniciatives per afavorir la biodiversitat.
El projecte està coordinat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la Universitat de Vic i té la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), i del Centre d’Aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA) a la Ràpita, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica.